Qui som

De la missa d’onze de Santa Maria, que continuem celebrant ininterrompudament, va nàixer l’Associació Josep Climent, els estatuts de la qual foren aprovats per la Generalitat Valenciana el 12 de setembre de 1989. La nostra associació té l’honor dur el nom del fill més insigne de Castelló, Josep Climent Avinent, bisbe de Barcelona.

L’objectiu fonamental que es proposa esta Associació és l’aplicació de la norma apostòlica d’acollir com a pròpia la llengua del lloc on l’església es troba. No cal dir que esta no era la situació del poble valencià al segle XX que, feia quatre-cents anys, no sentia la llengua pròpia en el culte ni en la predicació. Calia retornar-li la dignitat i el dret. En sintonia amb els nous aires cívics de la societat, l’Associació Josep Climent contribuí a oferir-li un culte, una catequesi i una formació en la seua pròpia llengua.

L’Associació Josep Climent doncs incideix especialment en el camp del culte, en la catequesi i en alguns àmbits culturals que li són més familiars com la infància, l’adolescència i, també, la música. Per la infància i l’adolescència ofereix catequesi, esplai d’hivern, colònies i campaments d’estiu; per la música, cultiva el cant d’infants i adults i els introdueix en els rudiments del seu art.

L’Associació Josep Climent vol seguir contribuint al redreçament cultural del seu poble, tant en els àmbits eclesials com, també, en tots aquells que configuren la nostra personalitat col·lectiva.

Qui va ser Josep Climent?

Josep Climent Avinent naix l’11 de març de 1706 a Castelló de la Plana, on fa els estudis de primeres lletres i, de la mà d’un oncle seu, mercedari, passa a València on termina els estudis d’arts, de filosofia i teologia. El 1731 és ordenat prevere, el 1741 és nomenat rector de la parròquia de sant Bartomeu i, el 1748, és creat canonge magistral i catedràtic de filosofia de l’Estudi General. Famós per la seua erudició i brillant oratòria, el 1766 el papa Climent XIII el nomena bisbe de Barcelona.

Ordenat a Tarragona el 23 de novembre, fa l’entrada solemne a la catedral de Barcelona el tercer diumenge d’advent d’aquell any. A València, Barcelona i Castelló, les prioritats del Josep Climent foren sempre l’atenció als pobres, la instrucció dels infants i la formació dels feligresos. Sempre considerà que catalans i valencians compartíem uns mateixos costums i una mateixa llengua.

Per desacord amb la política del govern, arran d’una sublevació popular contra un decret de quintes, hagué de renunciar al bisbat de Barcelona, el 1771, i es retirà a la seua ciutat natal on, malalt, moriria el 27 de novembre de 1781. El seu cos fou soterrat davant el presbiteri de la parròquia de Santa Maria. La seua làpida exalça la seua rica personalitat intel·lectual, cívica i religiosa.

El seu patrimoni serví per fundar la institució coneguda com Casa dels Orfes on es formaren intel·lectualment i laboralment moltes generacions d’infants sense família a la seua benvolguda ciutat.