Índex

A la voreta del mar (popular)

ReA la voreta del mar (2)
hi ha La7una donzella (2)
que esRetà brodant un vestit (2)
per Sola la Lareina
per Sola la Rereina.
ReQuan està a mitjan brodar (2)
li Solfalta Laseda (2)
giràRe els ulls cap a la mar (2)
veu Soluna Lavela
veu Soluna Revela.

Mariner bon mariner (2)
que porteu seda? (2)

De quin coloret la vols? (2)
blanca o vermella? (2)

Vermelleta la vull jo (2)
que el cor alegra (2)

Puja a dalt de la nau (2)
i tindràs seda (2)

Mariner, bon mariner (2)
torna'm a terra (2)
perquè els aires de la mar (2)
em donen pena (2)

Això sí que no ho faré (2)
que has de ser meua: (2)
set anys que vaig per la mar (2)
per vós, donzella (2)

De tres germanes que som (2)
sóc la més bella (2)
l'una és casada en un duc (2)
l'altra és princesa (2)
i jo, pobreta de mi, (2)
marinereta (2)
L'una du sabates d'or (2)
l'altra de seda (2)
i jo, pobreta de mi, (2)
espardenyeta (2)

No sou marinera, no (2)
que sereu reina (2)
que jo sóc el fill del rei (2)
de l'Anglaterra (2)

Abril (L. Llach)

DoCompanys, si saSolbeu on dorm la lluna Fablanca,
Fadigueu-li que la vull
però no puc anar a estiSolmar-la,
que encara hi ha combatDo.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I sidom un trist atzar m'atura i caic a Mi♭terra,
porteu tots els meus caSi♭nts
i un ram de flors domvermelles
a qui tant he estiSolmat,
si guanyem el combatDo.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar...

Adéu adéu (holandesa)

Adéu, adéu,

l'occident és tot en foc, i el jorn mor a poc a poc,

dins el bosc l'oreig suau ens ve a dir adéu siau.

Dormiu en pau!

Agermanats (popular)

ReAgermanats anirLaem camiRenant,

sota un Lacel ben Reblau,

joiosos himnes reSolssonaraRen,

d'amLaor i de Repau.

Ai, adéu, cara bonica (popular)

ReAi, adéu, cara bonica,
quin coSollor de Rerosa Latens
a qui Solté color de Rerosa
no li Lafalten pretenRedents.

Fadrinets de la muntanya,
si no ho feu ja ho faré jo
de posar la mà a la ploma
per dictar-ne una cançó.
D'un fadrí i d'una fadrina
que tots són d'un mateix temps
ell la troba tota sola
el matí de sant Mateu.

Ai, adéu, cara bonica...

Que plorava i derramava
llàgrimes de sentiment
doncs per què, cara bonica,
plores tant amargament?
Ai, del pare i de la mare
que no volen que ens casem.
No plores, cara bonica,
que aviat ens casarem.

Ai, adéu, cara bonica...

Anirem a Barcelona
on ningú hi coneixem
tu podràs fer de minyona,
i jo, de mosso de peu.
Dels diners de la soldada
gran botiga en pararem
de pinyons i d'avellanes,
també d'arròs i fideus.

Ai, adéu, cara bonica...

Dels diners de les ganàncies
una casa ens comprarem,
una casa amb set finestres,
de balcons ja n'hi farem.
Farem una balconada
a la part de sol ixent
per prendre la soleiada
tots el dies de l'hivern.

Ai, adéu, cara bonica...

Ai bandis (Xesco Boix)

ReAi, bandis musicandis
ai, Solbandis La7pianó. Re

(2)

RePia, pia, piaLa7nó,
pia, pia, pianReó.

Ai bandis musicandis
ai bandis trompeta.

Te-terete-terere-te-te,
Te-terete-terere-te-te,
pia, pia, pianó,
pia, pia, pianó.

Saxofon, timbalet,
guitarra, violí
i se acabó.

Ai, Dolors! (Manel)

Ai, DoRelors, porta'm al mimball,
avui que Lave tothom, avui és Requan hi hem d'anar.
Ai, Dolors, vindré cap al mimtard
amb un cop de Lacotxe i t'esperaré a Rebaix.
I, Dosimlors, avui entre els fa♯mcaps
no hi haurà miSolrades de compliciRetat
ni, Dosimlors, cap dit despisfa♯mtat
que fregui una esSolquena per casualiLatat.

Avui, DoSollors, jo picaLaré un ritme amb les Remans
mentre Soltu treus els tiRequets de l'eLanèsim combiRenat.
Avui, DoSollors, proposa un Latema al canRetant,
un que es Solrigui de tu i de Remi
i d'aquesta hisLatòria que s'ha anat acaRebant.

Va, Dolors, que avui serem dos nens grans,
res de tonteries, res de ser especials.
Un, dos, tres, un, dos, tres, txa–txa–txa,
taló–punta, taló–punta i torna a començar.
I, Dolors, ningú esperarà
cap escena dolça davant cap portal,
ni, Dolors, cap gran veritat serà revelada quan es faci clar.

Avui, Dolors, mourem el cos al compàs
d'un tambor accelerat, d'una gran línia de baix.
Avui, Dolors, proposa un tema al cantant,
un que es rigui de tu i de mi
i d'aquesta història que ja no és important.

Un que ens defiSolneixi amb tres aRecords,
un que ens exSolpliqui a la posteriRetat,
un que conscientsimment sigui un punt i fifa♯mnal, Dolors
DoSollors, un que sembli impoLassible que pugui acaRebar.

Al mar (Manel)

remTu i jo hem sopat en bons restaurants,
Fatu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
Dotu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i Si♭jo hem cantat a la vora del foc.
remTu i jo hem buscat coses similars,
Fatu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i Dojo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però Si♭tu i jo no ens hem banyat mai al mar.

remAl mar! Al mar!
FaAl mar! Al mar!
DoAl mar! Al mar!
Al Si♭mar!

Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.

És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.

Al mar! Al mar!

Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.

Al mar! Al mar!

Nota: també la podeu tocar canviant
rem ↦lam
Fa ↦Do
Do ↦Sol
Si♭ ↦Fa

Al tren (anglesa)

Cada matí, a l'estació,
les màquines del tren
fan processó.

Puja el maquinista,
toca el xiulet
U· U· SH· SH·
i se'n va tot dret.

Amistat uneix-nos (suïssa)

ReAmistat, uRe7neix-nos,
Solllibertat, desLalliura'ns.
ReGermans, el demà seLa7rà miRellor.

ReAmb els ulls brillants i plens de joia
i amb el cor ple de fe en La7el demà,
La7estimant farem la nostra ruta
La7i serem de tothom germans.

Ben segur que es troba allò que es busca
quan l'esforç és noble i és constant.
Si la ruta se'ns fa més difícil,
obriríem camins cantant.

Barbabum (popular francesa)

LaAllà a l'Etiopia
hi havMiia un rasaLallum, rasallum, rasallum...
Latenia una gran barba,
li dMieien BarbaLabum, barbabum, barbabum...
LaBar–Reba–Mibum, barbabum, barbaLabum,
Labarbabum, barbabum.

Anava a la batalla
jugant al pim, pam, pum...
i en veure'l tots cridaven:
guaiteu en Barbabum...

Una bala enemiga
me'l va deixar difunt...
glòria a l'Etiopia,
glòria a en Barbabum...

Bell matí (C. Geoffray)

DoBell matí tot Faresplendeix, tot Docanta,
la Sol7terra riu, lluDoeix el sol;
ni el Dovent ni el Famal temps no ens esDopanten
i canSol7tem com ocells a ple vol.

Que cada Fajorn és un jorn de Dofesta
i en nostre Sol7cor, hi brilla la claDoror; Do7
vibrants de Fagoig, de joia i d'aDomor,
canSol7tem, alegres, del món l'esplendDoor.

Prou sabem que cal lluitar en la vida,
que cada jorn, porta el seu dol,
però sabem també que Déu sens mida,
fa lluir per tothom el bon sol.

Que cada jorn és un jorn de festa...

La dissort quan truca a nostra porta,
ens troba a punt, amb el cor fort,
que la nostra joia en transporta
al reialme on no es tem ni la mort.

Que cada jorn és un jorn de festa...

Nota: també la podeu tocar canviant
Do ↦La
Do7 ↦La7
Fa ↦Re
Sol7 ↦Mi7

Bella, ciao (popular italiana)

remUna mattina mi son svegliato
remO bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
una masolmttina mi son sveremgliato
e ho troLa7vato l'invaremsor.

O partigiano, porta mi via
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
o partigiano porta mi via
che mi sento di morir.

E se io muoio da partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
e se io muoio da partigiano
tu mi devi seppellir.

Mi seppellire lassù in montagna
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
Mi seppellire lassù in montagna
sotto l'ombra di un bel fior.

E le genti che passeranno
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
e le genti che passeranno
mi diranno che bel fior.

Questo è il fiore del partigiano
O bella ciao, bella ciao, bella ciao ciao ciao
questo è il fiore del partigiano
morto per la libertà.

Nota: també la podeu tocar canviant
rem ↦lam
solm ↦rem
La7 ↦Mi

Benedicció de la taula (J. Haydn)

Déu i pare, font de vida

beneïu el pa del dia

Mai no res ens fa tan

bons com el goig dels vostres

dons. Beneït sigueu!

Bingo (popular nord-americana)

ReUn bon pagés tenia un gos
ReI Bingo era el seu nom,
B-I-La7N-G-O,
B-I-ReN-G-O,
B-I-La7N-G-O
I Bingo era el seu Renom.

Boig per tu (SAU)

SolA la terra huDomida escric, Sol
nena estic Doboig per tu lam
em passe els Dodies
espeFarant Dola Renit.

SolCom et puc Doestimar Sol
si de mi esDotàs tan lluny lam
servil i acaDobat boig per Soltu.

ReSé molt bé que des d'mimaquest bar
jo no Dopuc arribar on ets Soltu,
Reperò dins la meua mimcopa veig
refleDoxada la teua Solllum, me Rela beumimlam
servil i acaDobat boig per Soltu.

Quan no hi sigues al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar...

Bon dia (Els Pets)

LaLa vella MontseMirrat
fa♯mdesperta el barri a cops d'esdo♯mcombra tot canRetant
les primeres persLaianes
s'obren feisimxugues badaMillant.

Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon Ladia,
ninMigú ho ha demanat però fa bon fa♯mdia,
dado♯mmunt els caps un sol ben insoRelent
il·lumina Ladescarat
tot l'espesimctacle de la Migent.

(Interludi:La Mi fa♯m do♯m Re La sim Mi})

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència amb la Consol
que remuga i regala
grans bafarades d'alcohol.

I al pedrís reposant
l'avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l'esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

do♯mNens xisclant, olor a pifa♯mxum de gat,
veïnes Reque un cop has passat et criLatiquen.
do♯mGent llançant la brossa d'fa♯mamagat
i un retarRedat que amb ulls burletes et Mimira i diu:

Bon dia...

Bona nit (Els pets)

SolVine amimquí
Dosé que estàs canResada, els ulls se't Solfan pemimtits,
Dodeixa'm abraReçar-te,
Soltendrament i mimcalla
que és molt Dotard i arriba l'hora de dorRemir.

Posa el cap
a la meua falda i deix la meva mà
espolsar els fantasmes
que t'amoïnen i t'espanten,
tanca els ulls que jo et vigile des d'ací.

Dorm tranquil·la i dis-me bona nit,
deix que et porte en braços fins al llit,
jau ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Pel balcó, la lluna t'esguarda i sé que et fa un petó,
res no té importància
fins demà a trenc d'alba
quan de sobte t'acarone la claror.

Dorm tranquil·la i dis-me bona nit,
deix que et porte en braços fins al llit,
jau ben a la vora,
saps que no estàs sola
mentre et dic a cau d'orella bona nit.

Bona nit, bons germans (anglesa)

ReBona nit, bons germans,
Déu ens Ladone un bon Reson.

La Solseua pau Redolça
daSolvalle al Remón.

ReBona nit, bons germans,
bona nit, bona nit.

Bona nox (W. A. Mozart)

Bona nox, encenem els focs.
Bona notte, estimada, bonne nuit
psst! psst! good night,
Good night,
dormiu aviat, gute Nacht, gute Nacht,
i fins demà, gute Nacht.
Bona nit, molt bona, bona nit!

Cançó àvida (W. A. Mozart)

Pomera daurada
que rius vora meu.
No cerque la fruita
sinó l'hora lleu (2).

Fonteta perduda
al cor de la pau,
no em cal l'aigua fresca
sinó el cant suau (2).

Estrella encantada
damunt de la nit,
no et vull per guiatge
sinó per neguit (2).

Cançó del campament (N. Giner)

(Introducció:Re La Sol La Sol Re})

Entre canReçons esborrades
de do♯mtemps que ja han passat,
entre aSolcords que sonaven
al ritLame del nostre cant.

Entre contes que somniàvem
al veure la nit passar,
entre camins pedregosos
que ens feien caminar.

ReAra que sóc a la ciutat
reLacorde tot allò que em Solvàreu LaensenyRear
que mai no Laplou, que els núvols Solploren
quan les munLatanyes els trenSolquen el Recor,
que si els esLatels i el sol s'aSolpaguen,
amb un somLariure es pot enSolcendre Retot
que a la claLaror d'una fofa♯mguera
mai no Solhi ha dos Lanits iguReals,
que en aquells Larogles on ens reuSolníem
s'aprén molt més del que es pot iLamagiRenar!

Entre tendes de campanya
que vetlaven el meu son
entre botes de muntanya
i motxilles fins al coll
entre tants purés espessos
i els focs del camping-gas
entre jocs que ens ajudaven
a fer noves amistats.

Ara que sóc a la ciutat...

Entre tants i bons records
que m'inunden tot el cos
he aprés com enyorar-vos
fins el proper juliol.

Ara que sóc a la ciutat...

ReI jugaLarem tots amb la Sollluna
mentre el Lasol ens esSolcalfe el Recor,
que riuLarem tots a la Soluna
a l'evoLacar tants Solbons reRecords,
que no se'm Laperda la mifa♯mrada
quan mire Solcap a l'LahoritRezó,
que quan el Lameu cor us enSolyore,
us trobaLarà en aSolquesta canReçó.

Cànon de la pau (F. Terral)

Escolteu! S'acosta ja el temps
de saber tots la veritat!
Temps que el lleó no ataque l'anyell!

De fer rendir les armes amb l'amor
i collir-ne tots les roses!
La pau serà el nostre estendard
No en dubteu pas! Ja arriba!

(ostinato I) La la la...

(ostinato II) Pam pam pam...

Cànon hebraic (israeliana)

La la la la la la, la la la la la, la...
La, la, la la la, la la la la la la...
La la la la, la la la la la la...
La la la la, la la la la, la la la la la la...

Cant de vesprada i adéu (F. Burkhart)

La tarda agonitza en el prat,
retorna belant el ramat
i el sol lentament ja cau.
Plegada la tenda entre cants
i en cercle donant-nos les mans,
diguem-nos adéu-siau.

Orient pren un to mig cendrós,
l'estel parpalleja confós,
avança la nit suau.
Davant de la creu del camí
el nostre romiatge ha pres fi,
digueu-nos adéu-siau.

Un jorn tot reblert de records
aferma la fe als nostres cors
i ens dóna un alè de pau.
De nit retornem a la llar
que és la nostra estrella polar.
Diguem-nos adéu-siau.

Cantate Domino (D. Buxtehude)

Cantate Domino, cantate
cantate
cantate Domino, cantate Domino, cantate Domino

Cantate, cantate Domino

Catxotxes (equip lila 2000)

lamEra feremliç en el campalamment
encara que Micada matí és un turlamment.
Me tinc que alremçar a les set i lamquart
per als xiMiquets poder desperlamtar.
I desMiprés a fer la lamllet...
“jo la remvull noSolmés amb lamsucre”
“jo la Mivull amb cola-lamcao”
“jo vull Misuc”. Ja m'he lamliao!
De qui lamés este xiquet?
di de qui remes,
Sol7On està el seu monitor?
i jo què Dosé!
Que gelà està la pisremcina,
i que lluny la Balamdina, Mi
jo crec que m'està entrant ja la canlamsina.

Caremtxotxes, ai calamtxotxes, caMitxotxes ai com me lammoles (2)

Si toca el timbre i estic jugant,
passe d'ell, ja esperaran
i després a fer tallers,
ai quin lio, no sé què fer!
Jo vull cantar, jo vull jugar
pues jo vaig a fer un bingo,
em pose ketxup hasta en la sopa
estos xiquets em tornen loca.
De qui és el calcetí?
di de qui és,
què hem de fer ara?
I jo què sé!
El lila no te pilila,
vaig a fer-me una tila,
per així poder dormir tranquil·la.

Catxotxes, ai catxotxes, catxotxes ai com me moles (2)

Da pacem (Taizé)

Da pacem, Domine,

da pacem, Domine,

in diebus nostris.

Dalt del tren (espiritual)

Dalt del Soltren, tots, anem-hi!
Dalt del Retren, tots, anem-hi!
Dalt del Soltren, tots, anem-hi,
hi ha Relloc per a Latota la Regent!

El tren de l'Evangeli, arriba, no és pas lluny.
Se sent amb gran gatzara travessant tot el país.

Jo sent el tren que arriba, ja passa pel revolt,
mireu-lo com fumeja: va corrent tot el que pot.

Tothom podrà pujar-hi, està molt bé de preu,
no hi ha doble tarifa, és igual pobres que rics.

Darrer diumenge d'octubre (Al Tall)

LaDarrer diumenge d'octubre, Mi La
darrer diumenge d'octubrMie,
el camí ja és ben sabuLat,
eixiu a la carreterRea
que cal aplegar-se al PuiLag.
Darrer diumenge d'octubrMie...

La Marina i la Ribera,
La Marina i la Ribera,
l'Horta, els Ports i la Safor,
Vall d'Albaida, la Costera,
la Plana de Castelló.
La Marina i la Ribera...

Albocàsser, Elx i Alzira,
Albocàsser, Elx i Alzira,
Carcaixent, Sagunt i Alcoi,
Ontinyent, Carlet, Gandia,
Almassora i Vinaròs.
Albocàsser, Elx i Alzira...

El Garbí i el Puig Campana,
el Garbí i el Puig Campana,
el Montgó i el Montcabrer,
Calderona, Bèrnia, Aitana,
Montot i Benicadell.
El Garbí i el Puig Campana...

Darrer diumenge d'octubre,
darrer diumenge d'octubre,
el camí ja és ben sabut,
eixiu a la carretera
que cal aplegar-se al Puig.
Darrer diumenge d'octubre...

Deu-me la fe dels meus pares (espiritual)

Deu-me la Mife dels meus pares
Deu-me la Si7fe dels meus Mipares
Deu-me la Mi7fe dels meus Lapares
potMiser és el que em Si7manca a Mimi.

Va ser bona per mon pare (3)
potser és el que em manca a mi.

Va ser bona per ma mare...
És amor per tots els homes...
En el dol és esperança...
Ens durà tots a la glòria...

Dia y noche (espiritual)

ReDía y noche
Solvan tus ángeles, Señor, conRemigo,
Redía y noche
pienso La7que tu estás en Remi.

Si anochece en mi camino,
van tus ángeles, Señor, conmigo,
si en la noche pierdo el rumbo,
pienso que tu estás en mi.

Si camino entre los hombres,
van tus ángeles, Señor, conmigo,
al servirles cada día,
pienso que tú estás en mi.

Si me encuentro triste y solo,
van tus ángeles, Señor, conmigo,
en las luchas de la vida,
pienso que tu estás en mi.

Cuando va muriendo el sol,
van tus ángeles, Señor, conmigo,
al dormir confío en tí,
pienso que tu estás en mi.

Cuando silba fuerte el viento
van tus ángeles, Señor, conmigo,
en la noche oscura y fría,
pienso que tú estás en mi.

Dins la fosca (popular)

ReDins la fosca, tot d'una,
sobre el tronc d'un vell La7pi
La7s'enfilava la lluna
com el punt d'una Re“i”.

Olarà diria, olarà diLa7ó
Olarà diria, olarà diReó

Dona nobis pacem (Ismeretlen)

SolDona nobis Repacem,
Dodona Solnobis Repacem.

Dona nobis pacem,
dona nobis pacem.

Dona nobis pacem,
dona nobis pacem.

El cèrvol

MiDes de casa un cervaSi7
mirava pel finesMitró
va veure venir un coSi7nill
fugint del peMirill.

sol♯mCèrvol, cervafa♯mtó,
obri'm, que ve un caçaSi7dor,
sol♯mel caçador va pafa♯mssar
Si7i ho van celeMibrar.

Van fer una festa major
menjant tot el bo i millor
el caçador, enfadat,
ja havia marxat.

Cèrvol, cervató,
adéu que ja no tinc por,
conillet queda't ací
i viuràs amb mi.

El gegant del pi (popular catalana)

ReEl gegant del pi
ara La7balla, ara Reballa
Reel gegant del pi
ara La7balla pel camReí.

El gegant de la ciutat
ara balla, ara balla,
el gegant de la ciutat
ara balla pel terrat.

La tintina del gegant,
ara passa, ara passa,
la tintina del gegant,
ara passa pel davant.

El gegant del pi
ara balla, ara balla
el gegant del pi
ara balla pel camí.

El Payaso

ReDe mi juvenfa♯mtud haré una copa de simbarro,
la moldeaSolré con mi vida y mis Lamanos,
y la secaRefa♯mcon el sol de los simcampos,
y se la daSolré a quien sienta canLa7sancio.

SolPor los caminos yo voy canRetando
Soly a todo el mundo voy aleRegrando.
Canta conmimmigo, perdona la oLa7fensa;
aunque te duela, canta con fuReerza.

Un dia soñé que era un pobre payaso,
mi destino era ser teatrero barato.
En mi vida pasé buenos y malos ratos
y aprendí a sonreir aun estando llorando.

Por los caminos yo voy cantando
y de alegría los voy llenando.
Canta conmigo, alguien te espera,
nunca le dejes solo en la senda.

El rei beu (francesa)

El rei beu, el rei beu.

Tota la cort està patint

i no sabríem dir per què?

Si el rei ha begut no tindrà més set!

El Senyor (Taizé)

El Senyor és la meua força,
el Senyor, el meu cant.
Ell m'ha estat la salvació,
en ell confie i no tinc por (2).

Els pics gegants (popular)

MiDe bon matí, quan els estels es ponen,
hem de Si7sortir per guanyar el pic geMigant.
MiL'oreig és pur, tranquil el cel clareja
i amb pas ben Si7dur encetem la canMiçó. Mi7
Avant, aLavant, que trenca l'Mialba,
Misi anem pujant s'abaixa el cim.
Prenem la corda i pioLalet;
amunt els Micors, que el pic és dret.
Per passar el glaç grampons calLacem
i el gran geSi7gant per fi venMicem.

Vessants de verd, d'Alzira a la Valldigna,
vers l'Espadà esguardem l'infinit.
Penyagolosa, Aitana i Mariola,
cims que a l'hivern de neu tots sou reblits.
Cantem de cor a la natura, el gran amor del muntanyenc.
Lleugers correm com els isards
pel llis pendent vers nostres llars.
Curulls de joia i encisats fem un adéu als pics amats.

En Joan Petit (popular)

En ReJoan petit quan balla, La7balla, balla, Reballa
ReEn Joan petit quan balla...

La7Balla amb el Redit.
ReAmb el dit, dit, dit,
ara La7balla en Joan Repetit.

En Joan petit quan balla...

Balla amb la mà.
Amb la mà, la, mà,
amb el dit, dit dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla...

Balla amb el colze...
Balla amb el peu...
Balla amb l'orella...
Balla amb el nas...

Eram, sam, sam (Dakar)

(2)

ReEram sam sam, eram sam sà,
culi La7culi culi culi culi
eReram sam sà.

(2)

ReAràbit, aràbit,
culi La7culi culi culi culi culi
eReram sam sà.

Escolta-ho en el vent (B. Dylan)

DoPer quants caFarrers l'home hauDorà de palamssar
aDobans que se'l Favulga escolSoltar?
DoDigues quants Famars li calDodrà travelamssar
aDobans de poFader descanSolsar.
DoFins quan les Fabombes hauDoran d'esclalamtar
aDobans que Fano en quede Solcap?

AiFaxò, amic Solmeu, tan Dosols ho sap el lamvent,
esFacolta la resSolposta dins el Dovent.

Quants cops haurà l'home de mirar amunt
per tal de poder veure el cel?
Quantes orelles haurà de tenir
abans de sentir plorar el món?
Quantes morts veurà el seu entorn
per saber que ha mort massa gent?

Això, amic meu...

Fins quan una roca podrà resistir
abans que se l'enduga el mar?
Quant de temps un poble haurà de patir
per manca de llibertat?
Fins quan seguirà l'home girant el cap
per tal de no veure-hi clar?

Això, amic meu...

Exultança (Gènesi)

MiQuina aleSi7gria,
ja do♯mhan arribat els Ladies
tan espeSi7rats,
Miquina exuldo♯mtança:
LaJesús en l'assemMiblea
ens ha renoSi7vat.

MiTemps de la història
Mia Déu vam pregar,
ser Lafills de la Millum
i heLareus per regSi7nar,
Laa la casa del Pare
tot i Miara hem troSi7bat.

Déu ens renova,
junts contemplem
la clara mirada
dels ulls innocents:
dos nins que s'estimen,
espill transparent.

Tendra la mare,
Maria que ens pren,
fills predilectes
del sí, de l'amén,
que diu a Déu Pare
en nom dels creients.

Gràcies, Déu nostre,
pels dons que ens has dat,
gràcies per fer-nos
caprici realitzat.
Glòria i lloança
per sempre, al Senyor.

Fli-Flai-Fló (popular nord-americana)

Fli!
Fli-flai!
Fli-flai-fló!
Avísei!
Kúmba làra, Kúmba làra, Kúmba làra avísei.
Oh! no-nó no-not. Avísei.
Béla-míni, sàla-míni, úala-úala-míni.
Ba-barà babà, ba
bo-boró bo-bó, bo
bu-burú bu-bú, bu.
Rimpa-rimpa, xst! xst!

Foc de llenya (austríaca)

Foc de llenya, flama encantada

quan l'aspra fosca tot ho embolcalla
ta lluor roja l'àmbit encén

i en la nit freda, prop de les brases,
fem la vetlada del campament.

Glorifiqueu JHWH / Laudate Dominum (G. PH. Telemann)

Glorifiqueu amb mi Yahwhé!
Exalcem tots junts el seu sant nom, el seu sant nom.

Laudate Dominum, laudate Dominum omnes gentes.
Laudate eum, laudate eum, omnes populi,
Laudate eum, laudate eum, laudate Dominum.

Gràcies, Senyor (A. Martorell)

lamGràcies, Senyor, volem dar-vos
lamper vostre amor sense fi,
per remtot allò que creMiàreu
i perquè ens heu lamredimit.

Gràcies, Senyor, per l'aurora
que allunya el dol de la nit.
Gràcies per vostra paraula
que ens il·lumina el camí.

Gràcies pels fruits de la terra
que ens assacien la fam.
Gràcies pel goig de la taula
on heu volgut fer-vos pa.

Gràcies per l'aire que porta
consol a nostra suor.
Gràcies pels homes que alenen
l'aire novell de l'amor.

Gràcies pel clam de les ones
i el salmejar de l'ocell;
gràcies per l'home que canta
vinga d'on vinga el mal temps.

Gràcies per tanta bellesa
amb què forjàreu el món,
gràcies per l'ànsia que ens guia
cap a una pàtria millor.

Hevenu xalom (popular hebrea)

lamHevenu xalom, alehem,
Hevenu remxalom, alehem,
Hevenu Mixalom, lamalehem,
hevenu Mixalom, xalom, xalom alelamhem.

Siga la pau amb nosaltres (3)
siga per sempre, sempre, per sempre la pau.

Sea la paz con nosotros (3)
sea por siempre, siempre, por siempre la paz.

Invencibles (Els Catarres)

Jo i Soltu quin Reparell de capsimimgranys
viatDojant per mons estSolranys
lluitaRerem contra gemimgants amb Doles mans nues.

Lluny cavalcant per mil deserts
com bandidos a l'oest
descobrint nous continents tot fent història.

Junts vam alliberar Paris
vam tombar el mur de Berlín
i navegant amb els víkings empunyant l'entorxa.

Com si fóssim Bonnie and Clyde
o un parell de samurais
no ens farem enrere mai fidels al repte.

Amb Retu no hi ha dues nits igmimuals, no hi ha dubtes
ni teDomors, no hi ha principis ni fiRenals.

Sol InvenRecibles Do Re (4)

(Interludi:Sol Re mim Do (2))

Jo i Soltu som intRerèpids navemimgants
a la conqDouesta dels set Solmars
pioReners i agosamimrats àvids d'Doaventures.

Com Neil Armstrong o James Cook
el desig d'anar més lluny
cap a mons desconeguts i els seus misteris.

Junts no hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes
ni temors no hi ha principis ni finals.

Invencibles (4)

(2)

Amb tu me'n Solvaig allReà on em porti el mimvent
l'un Doal costat de l'Solaltre som més Reforts i mésmim valentsDo.
Amb tu me'n vaig i escapem d'aquest present
que ha perdut tota innocència
i la il·lusió de quan som nens.

(Interludi:Sol Re mim Do (4)
Sol})

Ítaca (L. Llach)

SolQuan surts per fer el viDoatge cap a ÍRe7ta–Solca,
has de preDogar que el La7camí siga Rellarg,
ple d'avenSoltures, Dople de coneiRe7xenSolces.
Has de pregar que el Docamí siga Rellarg,
que siguen moltes les Domati–Re7na–Soldes
que entraràs mimen un port que els teus ulls ignolamraven,
i vages Rea ciutats per aprendre dels que Solsaben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forces gens la travessia.
És preferible que dure molts anys,
que sigues vell quan fondeges l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et done més riqueses.

SolÍtaca t'ha doDonat el bell viRe7at–Solge,
sense Doella La7no hauries eiRexit.
I si la trobes Dopobra, no és que ÍRe7ta–Solca
t'haja engamimnyat. Savi, com bé t'has lamfet,
sabràs el Reque volen dir les ÍSoltaques.

Més Sollluny, Reheu d'anar més Sollluny
Dodels arbres caiSolguts Doque ara us empreRe7sonen,
i Laquan els haureu guaRenyat
Dotingueu ben preSolsent no atuRe7rar-Solvos.

Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapieu trobar noves sendes.

Bon viReatge Dopels gueSolrrers
que al seu Repoble Dosón fiSoldels,
favoRerisca el DoDéu dels Solvents
el veRelam del Doseu vaiSolxell,
i, malsimgrat llur vell comlambat,
tinguen Doplaer dels cossos més aSolmants.
Omplen xarxes de volguts esRetels
plens de venSoltures, Doplens de coneiRe7xenSolces.

Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
favorisca el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
troben els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.

Nota: també la podeu tocar canviant
Do ↦La
Re ↦Si
Re7 ↦Si7
mim ↦do♯m
Sol ↦Mi
lam ↦fa♯m
La7 ↦Fa♯
sim ↦sol♯m

Iukaidí (popular)

ReL'alba acaba d'aplegar, iukaiLadí, iukaiRedà,
els estels amb rossa mà, iukaiLadí, aiRedà,
Soli el sol a la serralada,
Laaire amunt fa la gambada.

ReIukaidí, iukaidà, Soliukaidí, aidí, aiRedà,
iukaidí, iukaiLadà, iukaidí, aiRedà.

Iupi-ià

ReIupi-ià ià, iupi iupi ià,
iupi-ià ià, iupi iupi La7ià,
iupi-Reià ià Re7iupi, Solià ià iupi,
La7ià ià iupi iupi Reià.

ReSi tu fumes Philip Morris, whatsikei,
si tu fumes Philip Morris, whatsiLa7kei,
si tu Refumes Philip Re7Morris
si tu Solfumes Philip Morris
si tu Refumes Philip La7Morris
whatsiRekei.

Iupi-ià ià, iupi iupi ià...

Si tu vas amb bicicleta...

Si tu menges pa amb formatge...

Si tu vas a Barcelona...

Si tu menges coca amb sucre...

Jo sóc un pobre músic (Fr. Lorenz)

Jo sóc un pobre
ma me mi mo músic de carrer
que sempre que jo
pac pec pic poc puc toque el que sé.
D'un lloc a l'altre
bas bes bis bos busque algun diner
si em féu callar jo em
ma me mi mo mu, jo em moriré.

John Brown (popular nord-americana)

ReJohn Brown era un petit La7indi
John Brown era un petit Reindi
John Brown era un petit La7indi
era un petit indi, ReJohn.

ReUn petit, dos petits, tres petits La7indis,
quatre petits, cinc petits, sis petits Reindis,
set petits, vuit petits, nou petits La7indis,
deu petits indis, ReJohn.

Deu petits, nou petits, vuit petits indis,
set petits, sis petits, cinc petits indis,
quatre petits, tres petits, dos petits indis,
era un petit indi, John.

John Brown era un petit indi...

Juliol ha arribat (monitors AMUNT 2017)

Juliol ha arrimimbat
estem de campaRement
hem vingut a LluDocena a passar-ho bé
repartim els coSollors i mocadoRerets
ens coneimimxem
qui és el meu moniRetor?
On vaig a dorDomir i què farem?
Sopa i llongaSolnisses sopaRerem

(2)

I farem gimmimcana
mimtaller
mimexcursió
mimteatret
pisRecina
Reeeh
Ací tot és Dofesta i alegria
mai volSolem que s'acabe el Redia

Xe, quina traça! Jocs animalots!
Anem a la plaça, després la nit de por
baixem a la Badina, cantem moltes cançons
torpedo amb molt de flow.
Ser itinerant no és només caminar
anècdotes i històries sempre han de contar
un poquet de ronya no està tan mal
lo normal, lo normal, lo normal.

I farem gimcana...

Jo no sé que té este campament
si proves un any, al següent també
l'esperit Amunt et conquerirà
els millors estius ací viuràs.
Eeh! Milers de xiquets han passat
centenars de monitors
i els que falten per arribar, oh!
El que ací comences no podràs deixar
amics de per vida, de segur faràs.

I farem gimcana...

Campament, campament, eh eh eh
vint-i-cinc anys fem
ací tot és festa i alegria
mai volem que s'acabe el dia.

L'estaca (Lluís Llach)

remL'avi SiLa7set em parremlava de bon matí al porLa7tal
remmentre el La7sol esperemràvem i els carros La7vèiem paremssar.
Siset, que La7no veus l'esremtaca on estem tots lliLa7gats?
remSi no poLa7dem desremfer-nos-en, mai no poLa7drem camiremnar!

Si estirem La7tots, ella cauremrà i molt de La7temps no pot duremrar.
Segur que solmtomba, tomba, remtomba, ben corLa7cada deu ser remja.
Si jo l'esLa7tire fort per aremquí i tu l'esLa7tires fort per aremllà,
segur que solmtomba, tomba, remtomba, i ens poLa7drem alliberemrar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va, ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida, però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida. Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar...

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets, estire el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar...

L'home de Cromanyó (La Trinca)

ReEn aquell temps de la prehistòria,
ara deu fer dos-cents mil Laanys,
Laun home es va cobrir de glòria,
fill de dos oranguRetans.
ReDretes les potes del darrere,
amb calçotets de pell de biSolsó,
va començar la seua caRerrera
el famós Lahome de CromaRenyó.

L'home de Recro, l'home de ma, l'home de nyó,
Soll'home de CromaRenyó,

(2)

SolL'home de CromaRenyó no està fet
de llauLató ni de ferro coRelat.

Tenia rampells de poeta
i a voltes feia el sabut,
deia a la seua Marieta:
és més bonica que un mamut;
si vols venir a la meua cova,
hi veuràs pintures murals,
més bones que les d'en Picasso
que ni en Dalí en pinta d'iguals.

L'home de cro...

Portava una destral de pedra
i un ganivet al cinturó,
caçava l'ós, la pantera
amb molt canguelo i ple de por;
si li eixia un diplodocus, deia dins del ser cervell:
Tanmateix sembla que ja és hora
que algun savi invente el fusell.

L'home de cro...

Dos-cents mil anys després nosaltres,
com ell encara ens engresquem
mirant la mar i la muntanya;
però si ell tornava, prou sabem
que això de treballar deu hores
durant sis dies com esclaus
segurament que ell ens diria:
Però, homes, no sigueu animals!

L'home de cro...

La caravana (sud-americana)

LaA paso lento va la caravana
por el sendero del alto peMiñón,
Micarretas viejas ya desvencijadas
que con sus Mi7ejes trenzan mi canciLaón. La7

Es mi desRetino trotar por el Lamundo,
no deteRenerme nunca a descanLasar;
Lacomo en la noche viajan las estrellas
mi destino es viMivir sin repoLasar. (2)

Ruedas y carros de duro piResar
van resonando por el pedreLagal
¡arre caballo! que hay que acamRepar
cerca del paso del río JorLadán,
Laque ya este sol está por esconderse
y en la noche diMifícil es anLadar. (2)

La fera ferotge (Ovidi Montllor)

SolPer ordre de l'Alcalde
es Re7fa saber a toSolthom
que unLa7a fera ferotge
del Re7parc s'escaparà.

Es prega a les senyores
compren força aliments
i no surten de casa
fins que torne el “bon temps”.

Tot Doel que tinga cotxe
que fota el camp coRerrents,
lami se'n vaja a la platja,
a la torre o als hoRe7tels.

L'alcalde s'encarrega,
fent ús dels seus poders,
de a la fera ferotge
deixar-la sense dents.

El que això no acomplesca
que no es queixe després
si per culpa la fera
ell rep algun turment.

Jo que no tinc ni casa,
ni cotxe, ni un carret,
em vaig trobar aquell dia
la fera en el carrer.

Tremolant i mig mort:
–- Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
em va dir molt planera:

–- Xicot, per què tremoles?
Jo no te'm menjaré.
–- I doncs, per què t'escapes
del lloc que tens marcat?

–- Vull parlar amb l'alcalde
i dir-li que tinc fam,
que la gàbia és petita,
jo necessite espai.

Els guàrdies que la veuen
la volen atacar,
la fera es defensa,
no la deixen parlar.

Com són molts i ella és sola,
no pot i me l'estoven,
i emprenyats per la feina,
a la gàbia me la tornen.

Per ordre de l'Alcalde
es fa saber tothom
que la fera ferotge
ja no ens traurà la son.

I gràcies a la força
no ha passat res de nou,
tot és normal i “maco”
i el poble resta en pau.

La flama (Obrint Pas)

(Introducció:Sol Re lam Re Do})

mimAmb l'espurna de la hisDotòria Re
mimi avançant a pas vaDolent, Re
mimhem encès dins la meDomòria Re
mimla flama d'un sentiRement.

SolViure sempre coRerrent,
avançant amb la lamgent,
rellevant contra el Dovent,
transporRetant sentiSolments.
Viure mantenint Reviva
la flama a tralamvés dels temps,
la flaDoma de tot un Repoble
en moviSolment.

Amb columnes de paraules
i travessant la llarga nit,
hem fet de valls, mars i muntanyes,
vells escenaris d'un nou crit.

Viure sempre corrent...

La lluna, la pruna (tradicional)

La Lalluna, la pruna,
vestida de Midol,
Mison pare la crida,
sa mare no ho Lavol.

La lluna, la pruna
i el sol matiner,
sa mare la crida,
son pare també.

La manta al coll (popular valenciana)

La manta al Docoll i el cabaSol7sset
mo n'anirem al PostiDoguet. Do7
La manta al coll i el cabaFasset
mo n'aniDorem, mo n'aniSolrem al PostiguDoet.
Arreando, xim-pam-pum.
Arreando, xim-pam-pum.

Per dos quintets un puro,
per tres una pipa,
per quatre una guitarra,
per cinc una xica.
El puro p'a fumar,
la pipa p'a lluir,
la guitarra p'a tocar
i la xica p'a dormir.

La manta al coll...

Les xiquetes de Xixona
s'han comprat una romana,
per pesar-se les mamelles,
dos voltes a la setmana.
I si vols que te les faça,
posa't volta cap amunt,
i voràs que polseguera
que t'ix pel forat del cul!

La manta al coll...

Una volta quan tornava,
el tio Pep de l'horta,
es va trobar de casa,
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta,
s'hi troba un senyoret
que, oberta la bragueta,
li ensenyava el cacauet!

La manta al coll...

La masovera (popular)

DoO lai, là, la masoSol7vera, la masoDovera,
o lai là, la masoSol7vera se'n va al merDocat.

DoEl mercat és el dilluns,
Doel dilluns en compra llums. Llums!

El mercat és el dimarts,
El dimarts en compra naps...
Llums, naps!

El mercat és el dimecres,
El dimecres compra nespres...
Llums, naps, nespres!

El mercat és el dijous,
El dijous en compra nous...
Llums, naps, nespres, nous!

El mercat és el divendres,
El divendres faves tendres...
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres!

El mercat és el dissabte,
El dissabte tot s'ho gaste.
Llums, naps, nespres, nous,
faves tendres, tot s'ho gaste!

El mercat és el diumenge,
El diumenge tot s'ho menge.
Llums, naps, nespres, nous,
faves tendres, tot s'ho gaste, tot s'ho menge!

La Panderola (popular castellonenca)

LaDe Castelló a AlmaMissora, xim Lapum tracatrà (2)
va un tren La7que Revola, leré
va un tren que Lavola, leré
va un tren que Mivola, leré leré, leré leré...
va un tren que Revola, leMiré leLa

I per això li diuen, xim pum tracatrà (2)
la Panderola leré (4)

Era de gran ajuda, xim pum tracatrà (2)
per als graueros leré (4)

I ara com ja no vola, xim pum tracatrà (2)
està al paseo leré (4)

Li fa de guardaagulles, xim pum tracatrà (2)
algún lleguero leré (4)

La vall del riu vermell

ReTrobarem a faltar el Lateu somReriure,
dius que ens deixes, te'n Re7vas lluny d'aLa7quí,
però el reRecord de la Re7vall on vas Solviure,
no l'esReborra la La7pols del camReí.

El teu front duu la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amerat de rosada
és vermell com el riu de la vall.

Quan arribes a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor, que ara guarda la pena
tan amarga del teu comiat.

L'alegre adéu-siau (escocesa)

És l'Dohora dels aSol7déus
i ens hem de Dodir: ADo7déu-siFaau!
GerDomans, dem-nos les Sol7mans,
senyal d'aFamor, seSol7nyal de Dopau.

El nostre comiat diu:
a reveure, si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort,
mentre diem: Adéu-siau.

No és un adéu per sempre
és sols l'adéu per un instant,
el cercle refarem
i fins potser serà més gran.

El nostre comiat...

La llei que ens agermana,
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més cristians.

El nostre comiat...

Nota: també la podeu tocar canviant
Do ↦Re
Sol7 ↦La7
Fa ↦Sol

Laudato sii (italiana)

DoLaudato sii, oh mi Signore
lamlaudato sii, oh mi Signore
Falaudato sii, oh mi Signore
Sol7laudato sii, oh mi Signore

E per tutte le creature,
per il sole e per la luna,
per le stelle e per il vento,
e per l'acqua e per il fuoco.

Laudato sii...

Per sorella madre terra,
ci alimenta e ci sostiene,
per i frutti, i fiori e l'erba,
per i monti e per il mare.

Laudato sii...

Perchè il senso della vita
è cantare e lodarti,
e perchè la nostra vita
sia sempre una canzone.

Laudato sii...

Laura (L. Llach)

DoI avui que et Solpuc fer una canlamçó
recordo Re7quan vas arriSolbar Sol7
amb el misDoteri dels senremzills,
els ulls inSol7quiets, el cos alMitiu;
i amb la rilamalla dels teus remdits
vares omSolplir els meus aDocords
amb cada Fanota del teu Sol7nom, LauDora.

M'és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l'avui,
la nostra joia pel demà...
A casa, enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l'atzar et porta lluny,
que els déus et guarden el camí,
que t'acompanyen els ocells,
que t'acaronen els estels;
i en un racó d'aquesta veu,
mentre la puga fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Les mans obertes (O. Verkrysse)

ReLes Re7mans oSolbertes davant Revós, Sesimnyor,
Solel pa Rede cada Mi7dia, La7
Reles Re7mans oSolbertes davant Revós, Sesimnyor,
Soli el vi Rede l'aleLa7gria. Re

remDeu-nos un cor osolmbert a la paLa7raula, rem
Si♭som una Do7terra on heu semFabrat.
remDeu-nos un cor osolmbert a tots els La7homes rem
Si♭per comparLa7tir el pa i l'amisRetat.

Deu-nos un cor obert a l'esperança
que el vostre regne arribarà.
Deu-nos un cor obert a tots els homes,
deu-nos un cor per a estimar.

Les pometes (popular)

DoDeu pometes té el pomer,
de deu Sol7una, de deu Douna
DoDeu pometes té el pomer,
de deu, Sol7una en caiDogué.

Si mireu el vent d'on ve,
veureu el pomer com dansa,
si mireu el vent d'on ve,
veureu com dansa el pomer.

Nou pometes...
Vuit pometes...
Set pometes...
Sis pometes...
Cinc pometes...
Quatre pomes...
Tres pometes...
Dues pomes...
Una poma...
Cap pometa...

Les rondes de vi (popular catalana)

(2)

ReLa, la, la, la-rà la Solla
la, la, La7la, la-rà la Rela.

No Revages a la mar
a encomanar les Lapenes,
no Solvages a la Remar,
les La7aigües en van Replenes.

La, la, la...

Vora, vora del port
hi ha una vella taverna,
vora, vora del port
un bar de mala mort.

La, la, la...

Una bota de rom
i una altra d'aiguardent,
una bota de rom
i molta olor de gent.

La, la, la...

No sigues sol a beure
ni sol a rumiar,
no sigues sol a beure
que el vi et condemnarà.

La, la, la...

El primer brindis va
per companys i companyes,
el segon anirà
pels qui els han crescut banyes.

La, la, la...

El tercer, libació
a la salut dels pobres;
no és amb mala intenció
deixar al burgés les sobres.

La, la, la...

Atents, amics, encara,
al següent got de vi
beneirem la mare
que a tots ens va parir.

La, la, la...

La copa que fa cinc,
pel gran pare Noè;
la copa que fa sis
pels diables del cafè.

La, la, la...

Quan el sis serà buit
maleirem l'infern.
La copa que fa vuit
no sé a qui deixarem.

La, la, la...

El got de comiat,
el cantarem tots junts;
el got de comiat,
un rèquiem pels difunts.

La, la, la...

Lloat siga Déu (J. S. Bach)

Lloat siga Déu, lloat siga Déu, el nostre Déu

Lloat siga Déu, lloat siga Déu, el nostre Déu

Lloat, lloat, lloat siga el nostre Déu.

Margarideta (tradicional)

Margariremdeta, lleva't de matí,
que n'és La7tard de matiremnada.
remMargarideta, lleva't de matí,
que n'és La7tard de bon maremtí.

remProu que em llevaria jo
si mitLa7getes en teremnia,
remprou me'n llevaria jo,
però mitLa7getes no en tinc, remno.

remPere va a la plaça,
remPere ja li'n compra,
remPere ja l'hi porta,
Pere ja és Laací.
Margarideta, lleva't de remmatí.

Margarideta, lleva't de matí...

Prou que em llevaria jo
si sabates en tenia,
prou em llevaria jo,
però sabates no en tinc, no.

Pere va a la plaça...

Margarideta, lleva't de matí...

Prou que em llevaria jo
si mitenes en tenia,
prou que em llevaria jo,
però mitenes no en tinc, no.

Pere va a la plaça...

Miau (cànon)

MiMiau, miau per la teuSi7lada;
miau, miau, cada veMigada.

Jo en sentia la tonada
mentre pel llit em tombava.

Damnat gat, si t'agafava,
quin plat de carn estofada!

Mireu els grossos elefants

MiMireu els grossos elefants,
Micom caminen
per Si7entre els arbres Midel gran bosc
Si7sense entrebanMicar-se?

Si7Tenen arbres Mia un costat,
tamSi7bé en tenen a l'Mialtra banda,
Micom caminen
per Si7entre els arbres Midel gran bosc
Si7sense entrebanMicar-se?

Napoleó (popular)

ReNapoleó tenia cent soldats
LaNapoleó tenia cent soldats
ReNapoleó tenia cent soldats
marSolxant al Lamateix Repas.

Allioli allioli xup (3)
Allioli xupa-xup.

Noche en la selva (escoltes)

ReNoche en la Solselva,
tumLabado sobre hierba,
por Retecho, Sol esLatrellas.
InRetento dibuSoljar tu siLalueta sobre ellas,
inRetento recorSoldar, AquLaela,
Lain–La7ten–Lato Rever también a aSolquel gran oso,
a Lala serpiente, a la panRetera. Sol La

Abro los ojos,
las cosas como piedras quedan,
frias, quietas.
Pero es el calor de tu mirada el que ahora me reseca,
noto tu mano que me aprieta,
y un suave olor va recorriendo todas, todas mis venas...

Que bueno es saber que siempre hay un amigo
que te espera,
aunque pase tanto tiempo que parezca,
que el viento borra toda huella de su paso.
Que nada queda,
que sólo puedo decir,
manada de lobos volved.

MiManada de lobos volLaved,
Si7volved para poMider yo de nuLaevo,
seSi7guir vuestro Mirastro,
manada de lobos, haLaced
que Si7pueda comprenMider,
que ser feLaliz es llegar de nuSi7evo a estar aMihí.

Que bueno es saber...

Qualsevol nit pot sortir el sol (J. Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum,
a casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop,i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan,

la senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.

en Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi,

i Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Oh dolces campanes (holandesa)

O dolces campanes
les del meu campanar,
colomes del cel blau
de vol serè i suau
que sou reclam de pau i llum.

Vosaltres sou la veu de ma infantesa,
neu que es fon,
dong, ding dong, ding don, ding dong.

Dringueu ben fort,
desvetleu el prat que dorm
el greu son del fred i de la neu.

Oh Susanna (tradicional nord-americana)

DoD'Alabama jo vinc ara
amb el banjo sota el bSol7raç,
i me'n Dovaig a Lousiana
on l'Faamor m'esSoltà espeDorant.

FaOh Susanna, no plSolores més per mi,
d'AlaDobama jo vinc ara
amb un Sol7banjo i un vioDolí.

Ahir vaig eixir pel vespre
i em va ploure a la nit,
però avui el sol escalfa
i m'assecarà el vestit.

Oh Susanna...

Vaig tenir un somni l'altra nit
quan estava tot callat:
vaig somniar amb la Susanna
que venia tot cantant.

Oh Susanna...

Ondinhas (tradicional gallega)

(2)

A DoVirxen de Guadalupe
cuanSol7do vai prara RianDoxo

(2)

a Fabarquinha que ha Doleva
era de pao Sol7de naranDoxo.

DoOndinhas venhen, ondinhas venhen,
ondinhas venhen e Sol7van;
non che vayas rianDoxeira
Sol7che te vas a mareDoar.

A Virxen de Guadalupe
cuando vai por la riveira,
descancinha por l'area
parece unha rianxeira.

Ondinhas venhen...

No creas que porque canto
tengo el corazón alegre,
que soy como el pajarillo
que si no canta se muere.

Ondinhas venhen...

Paraules d'amor (Serrat)

DoElla em va estimar lamtant, Fa
jo me l'Solestimo enDocara.
Plegats vam travelamssar Fa
una Solporta tanDocada.

Do7Ella, com us ho Fapodré dir, Do
era tot el meu Solmón, llavors
quan en la llar creDomaven
només paraules d'aDomor...

Paraules d'aDomor senSolzilles i Dotendres.
No en sabíem Famés, teSolníem quinze Doanys.
No havíem tinSolgut massa temps per aDoprendre'n,
tot just desperSoltàvem del son dels inDofants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d'antics comediants,
d'històries d'amor, somnis de poetes.
No en sabíem més, teníem quinze anys...

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m'arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d'amor...

Paraules d'amor senzilles i tendres...

Pel camí de Jericó (A. Tauler)

MiPel camí de Si7JeriMicó, hi passava un home Si7bo,
ben reMiplè duMi7ia el saLarró per fer Micompres Si7a la Mivila.
Al bell mig del Si7seu caMimí, lladregots el van feSi7rir,
ningú Mino el volMi7gué guaLarir. Sort d'aMiquell de Si7SamaMiria!

Saps qui Laés el teu gerMimà? És aSi7quell samariMità, Mi7
i el juLaeu i el protesMitant i el veFa♯í del teu daSi7vant.
Dins els Mihomes Si7que tu Miveus,
tant si són com no dels Si7teus
hi viu MiCrist com Mi7amaLagat
espeMirant la Si7teua cariMitat.

Quan Jesús retornarà, decidit a judicar,
a tots ens demanarà si li hem donat ajuda.
Però, Senyor, –-llavors direm–-,
quan t'hem vist? No ho recordem!
No sabíeu que el que heu fet
a un germà a mi m'ho féieu?

Perdut en la immensa mar blava (anglesa)

PerRedut en la immensa mar blava,
les mans al timó de la Lanau,
perRedut en la immSolensa mar Reblava,
sols Solpense a torLanar al teu cosRetat.

Bring back, ah Solbring back
oh Labring back my Bonnie to Reme to me,
oh bring back, oh Solbring back,
oh Labring back my Bonnie to Reme.

De nit estirat jo somie
els dies joiosos passats,
de nit estirat jo somie,
que no tardaran a tornar.

Bring back, ah bring back...

Un temporal va inflar les veles
i tot el vaixell va cruixir,
un temporal va inflar les veles
i va encaminar-nos al port.

Bring back, ah bring back...

Contents tots els mariners canten,
ja veuen la fi dels seus mals,
contents tots els mariners canten
i jo pense en el meu amor.

Bring back, ah bring back...

Puff, el drac màgic (P. Yarrow)

DoPuff era un drac mimmàgic
que viFavia al fons del Domar,
peFarò sol s'avoDorria molt
i Fasortia a juSolgar.
DoPuff era un drac mimmàgic
que viFavia al fons del Domar,
peFarò sol s'avoDorria molt
i Fasortia Sola juDogar.

Hi havia un nen petit
que se l'estimava molt,
es trobaven a la platja
tot jugant de sol a sol.
Tots dos van preparar
un viatge molt llarg,
volien anar a veure món
travessant el mar.

Puff era un drac...

Quan hi havia tempesta
s'ho arreglaven molt bé,
enfilant-se a la cua d'en Puff
vigilava el vent.
Nobles reis i prínceps
s'inclinaven al seu pas
i quan Puff els va fer un crit
els pirates van callar.

Puff era un drac...

Els dracs viuen per sempre
però els nens es fan grans,
i van conèixer altres jocs
que li van agradar tant,
que una nit molt gris i trista
el nen el va deixar,
i els brams de joia d'aquell drac
es van acabar.

Puff era un drac...

Doblegant el seu llarg coll,
el drac es va allunyar,
semblava que estava plovent
quan es va posar a plorar.
Tot sol, molt trist i moix,
el drac es va allunyar
i poc a poc, molt lentament,
se'n tornà al fons del mar.

Nota: també la podeu tocar canviant
Do ↦Re
mim ↦fa♯m
Fa ↦Sol
Sol ↦La

Pujarem cap als cims (S. Riera)

LaPujarem Recap als cims Miamb el cor alLaegre,
baixarem Rea les valls Miquan es faci Lafosc.

Vora el Refoc Mien la nit Lafreda,
cantaRerem Miuna canLaçó:

La, la, la, la, la, visca el dia!
la, la, la, la, la, bona nit!

Qualsevol nit pot sortir el sol (J. Sisa)

LaFa una Minit clara i tranLaquil·la, hi ha la Milluna que fa Lallum,
els convifa♯mdats van arriDo♯bant i van ompRelint tota la Lacasa Mi
de colors i de perLafums.

Heus aquí la Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gulliver.

Oh, benviMinguts, passeu pLaasseu,
de les trisMitors en farem fa♯mfum,
a casa Do♯meva és casa Si7vostra si és que hi Miha
cases d'alLagú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, i en Carpanta, i Barba-azul,
i Frankenstein, i l'home-llop, i el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.

La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Bona nit, senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.

En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

I a les dotze han arribat la fada bona i Ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,
i l'emperadriu Sissi.

I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la Caputxeta Vermelleta, el Llop Ferotge, i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,
o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu,
també pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.
el temps no compta, ni l'espai, qualsevol nit
pot sortir el sol.

Nota: també la podeu tocar canviant
La ↦Do
Mi ↦Sol
fa♯m ↦lam
Do♯ ↦Mi
Re ↦Fa
Si7 ↦Re7

Quan el sol es pon (P. Yarrow)

Digue'm Reper què mimplores, fill meu;
La7jo sé que veus en els Reulls de la gent
un cel de dubtes ennemimgrit de pors,
La7però tu saps que jo esRetic vora La7teu
vora Reteu. Sol Re

Si em Re7dons la Solmà, jo et vetlaré el Reson,
blau i La7vermell, quan el sol es Repon.
Si em Re7dons la Solmà, jo et vetlaré el Reson,
blau i verLa7mell, quan el sol es Repon.
Quan es La7pon... quan el sol es pon.
Quan es Repon... quan el sol es pon.
Quan es La7pon... quan el sol es pon.
Quan es Repon Sol Re

Per què de neguits i afanys
els homes grans hem omplert el món,
tu em preguntes, vols que et diga el perquè.
Jo només et sé dir: som estranys, som estranys.

Si em dons la mà, jo et vetllaré el son...

Guarda el teu somriure, fill meu,
mai no te'l vengues ni l'omplis de nit.
Res no enveges que no et pugues guanyar,
i el sol d'or, dia clar, serà teu, serà teu.

Si em dons la mà, jo et vetlaré el son...

Que tinguem sort (L. Llach)

DoSi em dius aremdéu
vull que el mimdia sigui net i Faclar.
DoQue cap oremcell
trenqui l'mimharmonia del seu Facant.
DoQue tinguis remsort
i que Fatrobis el que t'ha manSol7cat en Domi.

Si em dius et vull
que el sol faci el dia molt més llarg
i així robar
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així Fapren, i així Sol7pren
Dotot el fruit que et Mipugui dlamonar
el caFamí que poc a poc esSol7crius
pel deDomà. Do7
Que deFamà, que deSol
Domancarà el fruit Mide cada lampas
per aiFaxò, malgrat la boira, Sol7cal
camiDonar.

Si véns amb mi
no demanis un camí planer
ni estels d'argent
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

I així pren, i així pren...

Riera dolça i lenta (tradicional)

Riera dolça i lenta,
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí (2)

Riera dolça i lenta,
quin és el teu destí?
Jo dorm entre la molsa
del vespre fins al matí (2)

Riera dolça i lenta,
quin és el teu saber?
Jo sols llisque per l'herba
amb cor sempre serè (2)

Riera dolça i lenta,
quin és el teu deler?
Jo moriré dins l'ona
i ja no seré res (2)

Rojitas las orejas (Fito y los Fitipaldis)

(2)

mimPaparaba daba, Dopaparaba daba
Repaparaba daba, Dopaparaba daba.

mimQué tiene tu veDoneno
que me Requita la vida Dosólo con un beso
mimy me lleva a la Doluna
y me oRefrece la droga que Dotodo lo cura.

Dependencia bendita
invisible cadena que me ata a la vida
y en momentos oscuros
palmadita en la espalda y ya estoy más seguro.

lam}...
DoSe me ponen si me besas
Rerojitas las orejas.

(2)

Paparaba daba, paparaba daba
paparaba daba, paparaba daba.

Pon carita de pena
que ya sabes que haré todo lo que tú quieras
ojos de luna llena
tu mirada es de fuego y mi cuerpo de cera.

Tu eres mi verso,
pluma, papel y sentimiento,
la noche yo y tú la luna,
tú la cerveza y yo la espuma.

Se me ponen si me besas...

Roseta d'Olivella (tradicional catalana)

ReN'és Olivella
una Lavila molt Rebella;
hi ha una donLa7zella
que a mi em fa peRenar.

Dic: adéu, La7vila,
dic: adéu, Renina,
Retu n'és la causa
que La7me'n tinc d'aRenar.
ReJo en vaig i en vinc
de la vora Solvora de l'Reaigua
Rejo en vaig i en vinc
de la vora La7vora del Reriu.

Els vostres ulls,
vostres cabells i orelles,
pits i mamelles
em tenen lligat.

Dic: adéu, vila...

Quatre vegades
la'n só demanada,
quatre vegades
me'n só dit que no;
quatre vegades,
quatre carabasses.
Déu me'n conserve
la bona llavor.
I en arribar
dalt del pla de Corbera,
mire endarrera
i em pose a plorar.

Dic: adéu, vila...

Si ajuntem (L. van Beethoven)

Si ajuntem les nostres

veus en un cant, tot s'omplirà

d'alegria

amics, cantem.

Si de bon matí (W. Lemit)

LaSi de bon matí
Reamb la llum priLamera,
si de bon maMi
vols fer caLamí.

Que ploga, que Reneve,
res Mino t'esLavere,
Lamai res no trobaries
com el Mibell maLatí.

Si tu vas al cel (popular)

Si tu vas al Recel (2)
amb patiLa7net (2)
La7fes me un bon lloc (2)
que allí puge Rejo (2)

Re7Si tu vas al Solcel amb patinet,
fes-me un bon Relloc que allí puge jo.
Airí, aiLa7ró! Airí, aiReró!

Si al cielo vas (2)
patinando (2)
hazme un lugar (2)
que allí subo yo (2)

Si al cielo vas, patinando...

Si tu vas au ciel (2)
en patinant (2)
fais un petit trou (2)
que je monte là (2)

Si tu vas au cel, en patinant...

En un got no hi pot (2)
haver-hi hagut (2)
mai vi del fort (2)
sense un embut (2)

En un got no hi pot, haver-hi hagut...

Hamai halem (2)
ni halarem (2)
fa mal ací (2)
fa mal allà (2)

Hamai halem ni halarem...

Romanitoff (2)
truep titoff (2)
strangula poff (2)
simb l'aigua rof (2)

Romanitoff truep titoff...

Jo tinc cinc fills (2)
cinc fills cinc prims (2)
i al mig en tinc (2)
cinquanta-cinc (2)

Jo tinc cinc fills, cinc fills cinc prims...

Som (Obrint Pas)

(2)

(Introducció:Sol Re mim
Do Re Sol})

SolSom la canReçó que mai s'amimcaba,
Dosom el comSolbat contra l'oReblit,
Solsom la paReraula silenmimciada,
Dosom la reRevolta en un sol Solcrit.

Som l'espurna que encén la flama,
som la lluita que hem compartit,
som la pedra en la barricada,
som el poble per construir.

SiI quan la nit ens ve a busDocar
Solsom tot un món per estiRemar,
Sisom una història per guaDonyar,
Re♯tot un futur per comenReçar.

Som llàgrimes en la mirada,
som el coratge de seguir,
som la ferida mai tancada,
som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,
som els estels que vam teixir,
som l'esperança i la tristesa,
som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar...

Sube sube el mono a la palmera

(2)

Mono?
Banana!

Sube sube el mono a la palmera (2)

Sube sube sube y coge una banana
Ooh que rica la banana
¿y qué pasó? (2)
Se la comió
La piel tiró
Y se resbaló!

Sube sube...

Tia, ia, ó (dansa)

Tia ia tia ia tia ia ó (3)
tia ia tia ia ó
iaó, iaó
tia ia tiaiaó
iaó, aió, iaó
tia, ia tia iaó

Tio Canya (Al Tall)

SolEn la Pobla hi ha un vell
en la Re7Pobla hi ha un Solvell
Doque li diuen tio Re7Canya:
Re7porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa Solnegra
Doi una faixa moreRe7llana.

Re7Tres voltes només va anar
el tio Canya a Vasolmlència:
primer quan va entrar en Re7quintes
i en casar-se amb sa fesolmmella.
La tercera va judomrar
de no tornar a xasolmfar-la;
que a un home que ve del Re7poble,
ningú fa abaixar la solmcara.

Set vegades va fer cua (2)
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se (2)
en llengua de forasters.

Re7Aguantà totes les burles,
Re7les paraules agrejades,
i a la domPobla va torRe7nar.

SolTio Canya, tio Canya,
no tens Re7les claus de ta Solcasa:
Solposa-li un forrellat nou
o et faRe7rà fum la teuSollada.

Tio Canya tingué un fill (2)
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra (2)
i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava (2)
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre (2)
li fera alguna pregunta.

Aguantà castics i renyes
sens gosar d'obrir la boca
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya...

Cròniques del carrer diuen (2)
d'uns nets que té el tio Canya
que són metges a València (2)
professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà (2)
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble (2)
la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar.

Tio Canya tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.

Un de la Vilavella (popular)

ReUn de la Vilavella,
de la Vilavella La7un.
La7Un de la Vilavella,
de la Vilavella Reun.
ReUn de la Vilavella,
Re7de la Vilavella Solun.
Un de la VilaRevella,
La7de la Vilavella Reun.

Dos de la Vilavella...

Un gat tenia una puça (E. Maians)

Un gat tenia una puça.
Què?
Una puça!
Què?
Que una puça!
Aaahhh!

DoUn gat tenia una Sol7puça
a la cua, a la Docua
i li feia sigoSol7lletes
a la cua, a la Docua.

Ai! quines sigolletes que li fa!

Un gat tenia una puça...
(a la cuixa, a la panxa, al melic...)

Un indi (tradicional nord-americana)

ReUn indi baixa a la ciuSoltat,
caRevalca sobre un La7poni,
porReta una ploma en Solel barret
i La7crida: “macaRerroni!”

SolLa la-la la-la la-la, Rela la-la la-la la,
Solla la-la la-la la-la, la-Rela la-La7la la-Rela la!

Un ou fa la gallina (cànon)

Un Reou fa la gallina, fa la gallina,

Recantant al de matí, al de matí.

Ki kiri Solki kiri ki kiri Reki, La7ki kiri Reka.

Una ciudad para todos

LaUna ciudad para todos
Re¡levantaLaremos!
fa♯mun gran Retecho coMimún
Re¡la ciuMidad!
LaUna mesa reRedonda como el Lamundo
Re¡levantaLaremos!
Un fa♯mpan de RemultiMitud,
un lenLaguaje de coMirazón abiLaerto,
Reuna espeLaranza
Mi¡ven, SeReñor JeLasús!

LaNo rechazafa♯mremos la piReedra anguLalar,
fa♯msobre el cimiReento de tu cLauerpo
fa♯m¡levantaLaremos la ciuMidad!
¡levantafa♯mremos Rela ciuMidad!

Suben los pueblos del mundo
¡levantaremos!
Suben a la ciudad
¡la ciudad!
Los que hablaban en lenguas diferentes
¡levantaremos!
Pregonan la unidad
nadie grita: quien eres ni de dónde,
todos se llaman
hijos de la paz.

No rechazaremos la piedra angular...

Una ciudad para todos
¡levantaremos!
Un gran techo común
¡la ciudad!
Una mesa redonda como el mundo
¡levantaremos!
Un pan de multitud,
un lenguaje de corazón abierto,
una esperanza
¡ven, Señor Jesús!
Una esperanza
¡ven, Señor Jesús!

Vaixell de Grècia (L. Llach)

DoSi per les Solalbes veieu passar un vaiDoxell
besant les Faaigües del mar, bressol dels Soldéus,
feu-li seDonyal, que Fapuga lamveure on remsom
i navegSol7ar amb nosaltres cap al Donord.

Si no duu xarxa, ni orsa ni timó,
no penseu mai que ho haja perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que dus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonse el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

Vasos vacíos (los Fabulosos Cadillacs)

No Solsé bien que día es hoy,
mimlo sé que te vi salir
y en Docinco minutos perdí
las Reletras para hablarte a vos.

Yo sé que no tengo palabras
y nunca las voy a tener
por eso aprovecho esta noche
ya ves estoy sola otra vez.

Por eso aprovecho esta noche
tal vez lo puedas entender
no me importa poner las letras
sólo me importa mi mujer.

Mañana cuando te levantes
y pienses lo que dije ayer
ay, viejo, que en este juego
a mi siempre me toca perder.

DoSiempre habrá vasos vacíos, oh
con Solagua de la ciumimdad
la Donuestra es agua de Rerío
mezclada con Solmar, oSol7ye
leDovanta los brazos mujer oh oh
y Solpónte esta noche a baimimlar
que la nuDoestra es agua de Rerío
mezclada con Solmar.

A tí te quiero decir
no te preocupes, mi amor,
que yo te voy a entender
que yo te voy a querer.

Siempre habrá vasos vacíos...

Vella Xiruca (italiana)

Vella xiReruca, quantes hores passades,
quanta alegria fa reLa7viure al meu cor,
La7quantes cançons al teu bon pas foren cantades,
les guSolarde en La7el reRecord. Re7

PuSoljant les muntanyes Reblanques de neu,
fent mimruta vers La7el cel Reblau Re7
m'has Solfet descobrir la Rejoia del bon Déu
i assLa7aborir la pau.

Vella xiruca, quantes hores passades...

Vull ser lliure (espiritual)

ReVull ser lliure
La7vull ser Relliure
vull ser Sollliure
ara maLa7teix (2)

I aRebans de ser esRe7clau,
enterrSoleu-me sota el fang,
que amb Déu Repuga
viure en La7pau i lliberRetat

No més porres...
Prou segregació...
No més guerres...
Vull justícia...

Zim zim (italiana)

Zim zim zim fa il violino

rim rim rim fa il chitarrino

sum sum sum fa il contrabasso

ta ta ta fara il cornetto