Honor Pentecosta 2013

dg., 07/04/2013 - 18:17

Divendres 4 d'abril un grup de membres de la nostra Associació i del Cor Pentecosta vam pujar a Montserrat per fer entrega de l'Honor Pentecosta 2013 al monjo de Montserrat Dom Andreu Maria Martínez Motos.
L'entrega de l'Honor va tenir lloc el dissabte 5 d'abril a les 12 del migdia, a la sala de romeries del monestir amb la presència del Pare Abat Josep M. Soler.
A continuació el Cor Pentecosta, acompanyats a l'orgue per germà Andreu, van cantar a la Basílica abans del cant de la Salve i el Virolai.
Van ser dos dies de convivència i de pregària al Monestir acompanyats i atesos en tot moment pel nostre estimat germà Andreu.

Ací podeu llegir les paraules que el President de l'Associació i el secretari van pronunciar a l'acte

PARAULES DEL PRESIDENT

Quan la nostra Associació Josep Climent ja s’havia consolidat en el treball per una catequesi i una litúrgia en la nostra pròpia llengua a la diòcesi de Sogorb-Castelló, a darreries del segle passat, va aparéixer a Castelló l’Andreu Martínez Motos, ànima de la vida musical de l’associació cultural Joventuts Unides de la Sénia.
L’Andreu vingué primer com demanant-nos on i qui podria acollir el producte del seu treball musical en un concert a la Plana de Castelló. Nosaltres li vam facilitar d’actuar a la cocatedral de Santa Maria amb el seu grup instrumental. Poc després vam ser nosaltres els qui ens vam sentir acollits per ell. Des d’aleshores les anades i les vingudes entre la Sénia i Castelló van ser constants i fructuoses. La gent de Castelló vam aprendre molt d’ell, vam cantar junts i vam participar de les seues actuacions.
Quan al cap de deu anys de col·laboració, una mica de sobte, l’Andreu féu realitat el seu somni montserratí, semblava que ens quedàvem una mica orfes. Ja no hi havia el pont que ens havia unit aquells anys. I calia fer camí cadascú pel seu compte. Però la llavor ja estava sembrada. Joventut Unides de la Sénia s’ha consolidat com un referent cultural i musical de primer ordre al sud del Principat. Pel nostres compte, l’Assocació Josep Climent, al nord del país valencià, en aquesta llenca de terra que encara enyora Tortosa, manté encesa la flama de l’amor a la llengua en la celebració a la cocatedral de Santa Maria de Castelló, en la catequesi, en la promoció musical pel Cor Pentecosta i l’Escola de Música per a infants.
Avui l’Associació Josep Climent s’alegra d’admirar en reconegut agraïment, la llavor d’aquest petit gran home que a tocar del cel de Montserrat treballa per tot allò que també nosaltres estimem. Gràcies pel vostre testimoni, pel vostre treball perseverant.

PARAULES DEL SECRETARI

El salm 86, que tan de ressò troba a la santa muntanya de Montserrat, proclama: “s’han dit de tu oracles gloriosos” i afig que tots els pobles de la terra, fins i tot els mateixos grans imperis del temps, acabarien reconeixent-se com a fills de Sió, el rovell de l’ou de la ciutat santa de Jerusalem. Tu, Andreu, que un dia vingueres d’altres terres, com diu el salm, vas decidir inscriure’t al registre dels pobles com a “fill de Sió” i els teus cantors i dansaires et reconeixen ara també com ciutadà de Sió.
Aquestes paraules entranyables, que el bon rei Martí l’Humà aplicà al principat de Catalunya en les corts de Perpinyà de 1409, em complau aplicar-te-les avui a tu, estimat Andreu, fill i ciutadà de la nostra Sió que resideixes al palau de la santa muntanya.
No van ser molts els anys d’amistat i col·laboració entre Castelló i la Sénia. Però per a nosaltres, per a mi, van ser una experiència única. En tu vam trobar un germà, un amic, un conseller, un mestre, un dels nostres, un home després, generós, desinteressat, com ho era també, aquell rector Mn. Sunyer. En tu esclatava el regne de Déu que esperàvem.
Mai ens vas dir que no, fet sempre servei, consell, ajuda. Cada cap de setmana enfilàvem el camí de la Sénia per respirar més que ciència, saviesa. Quantes lliçons hi tenim apreses! Quan tu enfilares el camí de Montserrat vam acceptar que en part et perdíem. De fet, a la Sénia, hi hem tornat molt esporàdicament, tot i que els teus fonaments, encara ara, sostenen un edifici esponerós. Però tu, ara, no hi ets.
Per això avui venim a Montserrat a retrobar-te. Volem que avui siga per a tu una acció de gràcies desbordant. Sempre et trobarem a faltar, Andreu. La comunió dels sants ens garanteix la presència, però, de tant en tant, almenys, necessitem veure’t la cara i comprovar que no has crescut, que ets encara petit com un infant que gemega pels pares, que encara necessita amics. Nosaltres, que som amics teus, et volem dir ben de cor: Andreu, t’estimem!