Bon dia! Un dia més a la colònia. El nostre viatge continua, pugem a l’avió.
Avui el grup encarregat del dia són el grup MARRÓ: Irene, Martín, Antonella, Daniela, Laia, Leire, Martín, Martí, Álex, Camen, Michelle i Martina. Amb les tres monitores: Laia, Ioana i Lucia.
Matteo: Mamma mia, Giulia! Guarda che meraviglia... Anche se ci passo davanti mille volte, il Colosseo mi lascia sempre senza fiato.
Giulia: Che spettacolo, Matteo! È una cosa incredibile, da non crederci... Sembra impossibile che abbia quasi duemila anni!
Matteo: Ma dai! Davvero, mi viene la pelle d'oca; che orgoglio essere italiani, mamma mia! Giulia: Assolutamente. Dai, andiamo, che a vedere tutta questa storia mi è venuta una fame da lupi... Ci aspetta una carbonara!
Avui visitem una altra meravella del món: El Coliseu Romà.
El Coliseu Romà és l'amfiteatre més gran de l'antiguitat i el símbol més emblemàtic de l'Imperi Romà i de l'actual Roma. Construït al segle I d. de C., aquest monumental edifici acollia més de 50.000 espectadors que assistien a sagnants combats de gladiadors, recreacions de batalles i espectacles públics. La seua enginyosa arquitectura d'arcs i voltes de formigó va assentar les bases dels estadis moderns. Hui en dia, a pesar del deteriorament pels terratrèmols i l'espoli dels seus materials, es manté en peu com una de les Noves Set Meravelles del Món i un testimoni fascinant de la història de la humanitat.
Sembla que fa una setmana que estem ací. Els dies són tan intensos que semblen més llargs o que n’hi ha més, però avui encara és el tercer dia complet. Els vostres fills i filles estan molt bé.
Avui per ser diumenge ens hem alçat mitja horeta més tard de l’habitual, la xicalla ho ha agraït i els monitors i monitores també. No hem fet la gimnàstica i directament hem baixat a escoltat la reflexió d’Amparo.
El Coliseu Romà i la victòria més gran.
Hui viatjarem amb la imaginació fins a una ciutat molt antiga: Roma.
Fa quasi dos mil anys, els romans van construir un edifici enorme que encara hui deixa bocabadats milions de visitants. Es diu Coliseu. Era com un gran estadi, molt més gran que qualsevol camp de futbol que hàgem vist. Allí cabien desenes de milers de persones.
Però el Coliseu no era un lloc com els estadis actuals. Allí es feien espectacles molt diferents. Algunes vegades hi havia representacions teatrals, però també combats entre gladiadors i lluites amb animals. La gent aplaudia quan algú guanyava i, massa sovint, aquells espectacles acabaven amb violència.
Per això, el Coliseu ens recorda dues coses. D'una banda, la grandesa de l'enginy humà, capaç de construir una obra extraordinària. Però, d'altra banda, també ens recorda que les persones podem equivocar-nos quan pensem que la força és més important que la bondat.
I ara us contaré una història.
El secret de Marc
Fa molt de temps, prop del Coliseu, vivia un xiquet anomenat Marc. Tenia deu anys i li agradava córrer pels carrers de Roma imaginant que era un heroi.
Com molts altres xiquets, somiava amb ser fort. Pensava que els més admirats eren els qui guanyaven totes les baralles.
Un dia, mentre jugava a la plaça, un altre xiquet, Juli, li va donar una empenta sense voler.
—Mira per on vas! —va cridar Marc.
—Ha sigut sense voler! —va respondre Juli.
Però Marc estava enfadat. Li va tornar l'empenta i els dos començaren a discutir. Els seus amics es vanposar al voltant esperant veure què passava.
De sobte, un ancià que passava per allí els va separar.
—Què heu guanyat? —els preguntà.
Els dos es quedaren callats.
—Res —va dir finalment Juli.
Aquella nit, Marc va continuar pensant en allò. Però encara creia que havia fet bé defensant-se.
Uns dies després, el seu pare el va portar al Coliseu.
Quan van arribar, Marc va quedar impressionat. Les parets eren enormes. Les grades semblaven arribar fins al cel.
—Pare, ací lluitaven els gladiadors, veritat?
—Sí —respongué el pare—. Molta gent pensava que la força era el més important.
Marc somrigué.
—Aleshores els gladiadors eren els millors.
El pare no contestà de seguida.
—Alguns eren molt forts. Però no sempre els més forts són els millors.
Marc no ho va entendre.
Mentre caminaven, van veure un home major que explicava històries als visitants.
—Sabeu quin és el combat més difícil? —preguntà l'home.
Alguns xiquets respongueren:
—Contra un lleó!
—Contra deu gladiadors!
—Contra un exèrcit!
L'home va negar amb el cap.
—El combat més difícil és contra la ràbia que portem dins.
Marc va sentir una estranya punxada al cor.
Aquella mateixa setmana va passar una altra cosa.
Juli, el xiquet amb qui s'havia barallat, estava jugant amb una pilota prop d'un carreró. Sense voler, la pilota va colpejar una parada de fruita i algunes pomes van caure a terra.
El venedor es va enfadar molt.
—Qui ha sigut?
Juli es va posar nerviós. Estava a punt de plorar. Molts xiquets van començar a riure-se'n.
Marc observava l'escena. Podia aprofitar aquell moment per venjar-se. Podia dir: "S'ho mereix per haver-me empentat".
I durant uns segons va sentir aquella temptació.
Però aleshores va recordar les paraules de l'ancià:"El combat més difícil és contra la ràbia que portem dins."Marc respirà profundament.
Es va acostar al venedor i digué:
—Ha sigut un accident. Jo l'ajudaré a recollir les pomes.
Juli el va mirar sorprès.Entre els dos van arreplegar tota la fruita.
Quan acabaren, Juli s'acostà a Marc.
—Per què m'has ajudat?
Marc es va encongir de muscles.
—Perquè jo també m'equivoque.
Juli va abaixar el cap.
—Per cert... perdona per aquella empenta.
—Jo també et demane perdó per haver-te'n tornat una altra.
I els dos es van donar la mà. Aquell dia no hi hagué aplaudiments. No hi hagué grades plenes. No hi hagué trofeus. Però Marc havia guanyat una batalla molt més important que qualsevol gladiador. Havia vençut la seua ràbia
Quan pensem en el Coliseu, moltes persones recorden els combats i la força física. Però Jesús ens va ensenyar una cosa diferent.
Ens va ensenyar que el perdó és més fort que la venjança.
Que ajudar és millor que fer mal.
Que la veritable valentia no consisteix a colpejar algú, sinó a saber estimar fins i tot quan estem enfadats.
A vegades, en el pati de l'escola, en un partit o en una discussió amb un amic, podem sentir ganes detornar el mal que ens han fet. Però eixe és el moment de recordar la lliçó de Marc.
La victòria més gran no és derrotar una altra persona.
La victòria més gran és derrotar l'odi, la ràbia i el desig de venjança que poden aparèixer dins del nostre cor.
Perquè qui sap perdonar és més fort del que sembla. I qui tria la pau construeix un món millor per a tots. I eixa és una victòria que val molt més que qualsevol combat.
Hem fet unes cançons, per cultivar també l’esperit. Vella xiruca i Bell matí.
Traem el passaport per poder viatjar i gaudir del dia romà. Ens el segellen i cap amunt!
Pugem al menjador a desdejunar i el trobem tot decorat. Com tots els dies de la temàtica del país que visitem. Avui les taules amb mantells típics de les pizzeries italianes, d’eixos de quadrets blancs i rojos i el sostre amb garlandes de la bandera d’Itàlia.
En acabar tasques comuns i piscina per torns. Avui el grup granat a fet el tiny de samarretes amb Nati, i el grup Blau ha fet unes coques de poma i préssec al taller de cuina d’Amparo.
La resta de grups s’han repartir en la resta de tasques comuns: neteja de passadissos, escales, exteriors de l’alberg, les habitacions, els banys, etc. Quan els tingueu ja a casa que no s’obliden de seguir practicant, que col·laboren en les tasques de la casa, que això els ajudarà a ser més autònoms.
Hem esmorzat sucs fresquets i algun iogurt líquid.
La visita especial ha estat abans de l’activitat del matí. Ens ha visitat el guardià de la meravella: Gladiator (en veritat, el monitor Jorge), lluitador de les millors batalles de Juli Cèsar. És molt atabalat.
A partir del que ell ens ha mostrat hem reflexionat que les baralles i la violència no porten a cap lloc. Cal cuidar l’estima pels altres, i resoldre els conflictes de manera pacífica.
Arriba l’hora de l’activitat conjunta del matí, avui, la lluita patatil. L’alberg s’ha convertit en un gran coliseu, on els xiquets i xiquetes han guerrejat amb patates de piscina.
Dinem amanida de lletuga amb tomata i carlota de primer i macarrons bolonyesa de segon com no podia ser d’una altra manera. Els han agradat tant que hi ha que ha repetit dos vegades. De postres hem menjat el flam de xocolata que van fer ahir al taller de cuina.
Fem temps lliure i de relax, on alguns aprofiten per descansar, altres per llegir, altres per xarrar i fer polseres.
Dir-vos que ja tenim obert el racó de les bústies. I ja em repartir algunes missives d’allò més boniques.
A les quatre de la vesprada, ha arribat al Masterchef PIZZA, per grups han fet una pizza, amb els ingredients que han triat. Però han fet fins i tot la massa. Ja sabeu que demanar-los quan tornen, que uns facen una pizza.
Berenem entrepà de tonyina.
I ens hem preparat per la gran activitat de la vesprada, els jocs d’aigua. Per bases romanes, els viatgers de l’Amunt han fet diferents proves de mullar-se. Cadena de gots, preguntes aquàtiques, pilota ping-pong, calcetins mullats, circuit, mocadoret, tuberia humana i cuba aquàtica. Donar les gràcies a la gran implicació de tots els monitors i monitores que han preparat totes les activitats de la colònia. Feina que han fet durant els mesos previs a vindre a l’Amunt.
Anem a la dutxa, un poc de temps lliure i a sopar, a que no sabeu què? Doncs que va a ser, pizza! A que no vos ho esperaveu. I de postres Gellato.
Baixem a l’Anfi-teatre romà on el grup encarregat del dia, el marró, ens ha fet una gala de premis a les pizzes fetes per la vesprada. S’ha premiat la pizza amb la massa més bona, la pizza més sabrosa, la pizza millor decorada, la pizza més graciosa…
I a dormir, Bona nit, i desprès d’un dia molto speciale ens acomiadem fins demà.
Buonanotte famiglie, andiamo a letto, che possiate fare anche voi sogni d'oro
