Un altre dia és arribat i de viatge tornem a anar.
On penseu que anirem?
Avui l’encarregat del dia és el grup GRANAT: Candela, Izan, Joel, Mar, Aran, Elsa, Laia F, Eric, Xavi, Guillem, Jordana, Balma i Laia P. Amb els monitors Pau G. i Paula R.
Mateo: ¡Nossa, caraca! O Cristo é gigantesco, fiquei de bobeira!
Lucas: Coé, mermão, eu te avisei! Essa vista é sinistra de tão linda.
Mateo: Papo reto, as fotos não fazem justiça... Como a gente faz para tirar uma foto sem ninguém?
Lucas: Relaxa, a gente dá um jeitinho... Partiu selfie!
Sona Magalenha de Sergio Mendes, i la colònia desperta, a alguns ja els costa més que als altres, però pas a pas ens canviem i baixem a la gimnàstica a la gespa. Els monitors i monitores ens ensenyen un ball per començar a moure, un estirament per ací un estirament per allà i ja ho tenim. Ja estem preparats per escoltar quina història ens arribarà avui.
La reflexió d’avui d’Amparo: El Crist Redemptor i els braços oberts que abracen el món.
Avui ens ha parlat d'una estàtua molt especial que es troba al Brasil, a la ciutat de Rio de Janeiro. Representa la fe i la compassió dels carioques. És l'escultura Art Deco més gran del món. Està situada al cim del Mont Concorvado al Parc nacional de Tijuca, a 710 metres sobre el nivell del mar.Té una alçada total de 38 metres, un pes de 1200 tones, i és feta de pedra sabonosa i formigó. Té els braços completament oberts en creu.
Milions de persones d'arreu del món la visiten cada any.
Però sabeu què és el més important? No és que sigui enorme. El més important és el que representa. Els braços oberts de Jesús ens recorden que Ell estima tothom: els petits i els grans, els que estan contents i els que estan tristos, els que s'equivoquen i els que intenten fer les coses bé. Jesús no tanca els braços a ningú. Sempre està disposat a acollir, perdonar i estimar. Ens explica una història: El pont de les dues ribes.
Fa molts anys, en una vall envoltada de muntanyes, hi havia dos pobles separats per un riu molt ample. A una banda hi havia el poble de la Riba Blava. A l'altra, el poble de la Riba Verda. Feia tant de temps que estaven enfadats que ja ningú recordava el motiu. Els avis deien que havia començat per una discussió molt antiga, els pares ho repetien i la xicalla acabaven pensant que els de l'altra banda eren dolents.Per això ningú creuava el riu.
Un dia, una gran tempesta va caure sobre la vall. Va ploure durant dies i dies. Quan finalment va sortir el sol, els habitants de la Riba Blava van descobrir que el seu molí havia quedat destruït.
Sense el molí no podien moldre el blat per fer pa. Al principi van intentar arreglar-lo sols, però era massa difícil.
Mentrestant, a la Riba Verda també tenien problemes. Les seves hortes havien quedat inundades i necessitaven eines per tornar a plantar. Però cap dels dos pobles volia demanar ajuda.
Entre tots aquells nens hi havia una nena anomenada Clara, de deu anys. Era curiosa i sempre feia preguntes.
—Si els altres són tan dolents, per què ningú no m'ha explicat què han fet? —preguntava.
Ningú no sabia respondre.
Un matí, mentre passejava prop del riu, va veure una cosa sorprenent. A l'altra riba hi havia un xiquet de la seva edat observant l'aigua.
Es van mirar. Van passar uns segons. I, finalment, el nen va aixecar la mà per saludar. La Clara va dubtar.Li havien dit tota la vida que no parlés amb els de l'altra banda. Però aquell xiquet no semblava dolent. Així que també va saludar.
Durant uns quants dies es van trobar al mateix lloc. Primer només es saludaven. Després van començar a parlar cridant des d'una riba a l'altra. El xiquet es deia Marc.
La Clara va descobrir una cosa inesperada: al Marc li agradaven els mateixos jocs, les mateixes aventures i fins i tot els mateixos animals.
Un dia van explicar-se els problemes dels seus pobles.
—Nosaltres no podem fer pa —va dir la Clara.
—Nosaltres no podem cultivar gairebé res —va respondre el Marc.
Van quedar pensatius.
Llavors la Clara va tenir una idea.
—Si nosaltres tenim eines i vosaltres teniu llavors, per què no les compartim?
—Perquè els grans no ens deixaran —va dir el Marc.
Però els dos sabien que aquella era la solució.
Així que van començar a parlar amb els altres nens dels seus pobles.
Poc a poc, els nens van entendre una cosa molt important: l'enemistat no els ajudava gens.
Finalment, van convèncer alguns adults perquè escoltessin la seva proposta. Al principi hi va haver discussions. Després silencis. I finalment algú va dir:
—Potser és hora de provar una altra cosa.
Així va començar la construcció d'un pont. Uns portaven fusta. Uns altres portaven cordes.
Tothom ajudava. Quan el pont va estar acabat, els habitants dels dos pobles el van travessar amb una mica de por. Però també amb esperança. Van compartir eines, aliments, llavors i coneixements. Els problemes es van anar solucionant. I el més important de tot: van descobrir que l'altra banda no estava plena d'enemics. Estava plena de persones.
Persones amb alegries, preocupacions i somnis molt semblants als seus.
Anys després, al centre del pont hi van col·locar una gran escultura amb dues mans obertes. A sota hi havia una frase: "Qui estima construeix ponts.”
Quan mirem el Crist Redemptor amb els seus braços oberts, podem imaginar que Jesús fa una mica el mateix que aquell pont. Ell uneix les persones. Ens ensenya a estimar fins i tot quan és difícil, a perdonar quan algú s'equivoca, a ajudar qui ho necessita i a veure en cada persona un germà o una germana.
Els valors cristians no consisteixen només a parlar d'amor, sinó a practicar-lo cada dia: compartint, escoltant, ajudant, perdonant i respectant. Potser nosaltres no construirem un pont sobre un gran riu. Però cada vegada que incloem algú en un joc, consolem un amic que està trist, compartim el que tenim o demanem perdó, estem construint un petit pont al nostre voltant. I això és exactament el que Jesús ens convida a fer amb els seus braços sempre oberts: crear un món on ningú no se senta sol i on tothom se senta estimat.
En acabar la reflexió, agafem els passaports per a que ens els segellen i així poder seguir el viatge. Pugem a desdejunar. I desprès fem els serveis generals. Avui al taller de cuina el grup morat han fet flam de xocolata i el grup que ha fet tiny de samarretes ha estat el blau.
Esmorzem, que per si no havíem tingut prou amb el desdejuni, hem fet una pera. No patiu gens que la vostra xicalla no passa fam.
I desprès per torns hem anat a la piscina. Qui ha volgut ha fet un refresquet. I ja passat el matí, hem tornat a l’Alberg per jugar a Terra-Mar-Aire, per fer un poc de fam per dinar.
Avui hem menjat mandonguilles de porc amb tomata i patates fregides. De postres formatge fresc i codonyat.
Temps lliure i descans.
Per començar en l’activitat de la vesprada ens hem reunit i dividit en dos grups. La meitat de grups hem fet preparació de les disfresses per a la nit a la sala multiusos, i l’altre grup al menjador hem preparat els còctels per a la nit, sucs, fruita tallada, ginger ale, sprite, tònica, etc. I desprès hem intercanviat l’activitat. Això ens ha tingut entretinguts quasi dos hores.
Berenem entrepà de sobrassada mentre ens visitem les nostre 4 amigues del fil conductor, amb la visita especial de Redipopinho (Anna Roig), guardiana de la meravella: dj brasileira que pensa que al món li falta festa i alegria, anima a tots a ballar i a passar-ho bé, li agrade molt el tecno.
Hem fet una dutxa, per baixar al Beauty Saloon a posar-nos ben templades i templats per a la festa de la nit. Pentinats, mascaretes facials, manicura, etc. En acabar, temps lliure.
Sona la música per anar a sopar. Abans però de posar-nos a moure la boca, hem celebrat el natalici de Martín T. que avui feia anys. Li hem fet un pastís i hem bufat les espelmes.
Per sopar avui suquet de peix que ens han preparat les cuineres Pili i Lina, i de postres iogurt líquid i un poc de pastís de natalici.
Baixem ja a la festa!!! El grup granat ens ha organitzat la vetllada. Són els conductors de la festa, ens han fet tiquets i entrades, que han repartit durant el sopar, per a poder accedir a la festa, i ens fan una posada en escena per introduir la vetllada. Una parell de xiquetes han ballat la Jota de Castelló, altres han fet ball urbà i alguns un pasdoble fins que han arribat els representants brasilers per mostrar-nos la seua música,i ahí ja comença la festa amuntera. Música i ball, ens ho hem passat d’allò més bé. Hem pogut tastar les begudes fetes al taller gaudint de músiques brasileres i altres músiques.
I per a la gent que no li agrada la disbauxa, o està cansada, o simplement no vol estar a la festa, al menjador hem preparat un racó Chill Out, amb infusió de camamilla i conta-contes.
I encara que us semble sorprenent, hem tingut molts usuaris que hem pogut gaudir d’una estona de relax.
Cantem Bona nit i a dormir.
Els xiquets cauen rendits als braços del crist Redemptor que els acompanyarà esta nit per agafar forces per demà.
Bona nit famílies, us obrim els braços per construir ponts d’estima i benaurança
