CRÒNICA DE LA COLÒNIA
Comencem el viatge!
On anirem avui?
El grup encarregat del dia és el color BLAU: Claudia, Dylan, Sara, Juan, Aleix, Martí G., Oriol, Martí T., Nil, Ismael, Carmen, Olivia i Daniela. Tots conduïts pels monis Neus, Mar i Lope.
-”Cuate, ¡pués ya hemos llegado!”
-¿Y esto tan grande que es?
-Pués que va a ser ¡Chichén Itzá!
Ens despertem amb la música de la banda sonora de Coco, “un poquito loco”, avui l’avió AMUNTONER ens ha dut fins a Mèxic! Visitarem una de les meravelles triades d’enguany,
Literalment Chichén Itzá significa:'vora el pou dels itzàs'. És una zona arqueològica de Mèxic a l'estat de Yucatan. Una de les ciutats més importants de la civilització maia, Chichén Itzá, és molt visitada pels seus excepcionals exemples arquitectònics i ha estat considerada per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Des del 07 de juliol de 2007, és considerada una de les set meravelles del món.
Baixem a la gespa per despertar el cos, fent una mica de gimnàstica.
I en acabar, Amparo ens fa la primera reflexió de la colònia d’enguany per despertar-nos mentalment:
L'escala de Jacob: un somni que canvià una vida
Fa molt de temps, a la terra de Canaan, vivia un jove anomenat Jacob.
Jacob havia tingut alguns problemes amb el seu germà Esaú. Les discussions entre ells havien sigut tan fortes que Jacob va haver de marxar de casa durant una temporada. Així que un dia va preparar les seues coses i va començar un llarg viatge.
Caminava i caminava sota el sol. Travessava camps, muntanyes i camins polsosos. A mesura que avançava, se sentia cada vegada més cansat.
Però no sols estava cansat. També estava preocupat.
—Què passarà amb mi? —pensava.
—On viuré?
—Estaré sol?
Quan va arribar la nit, Jacob es trobava lluny de qualsevol poble. No hi havia cap casa, ni cap llit còmode, ni cap sostre.
Només hi havia el cel ple d'estrelles. Va buscar una pedra gran per recolzar el cap i es va estirar a terra. Aquella nit, mentre dormia, va tindre un somni extraordinari. Va somiar amb una escala enorme. Era tan alta que semblava tocar el cel.
La part de baix estava sobre la terra, però la part de dalt arribava fins a la presència de Déu.
I sabeu què va veure després?
Uns àngels pujaven i baixaven per aquella escala. Pujaven cap al cel i baixaven cap a la terra, com si portaren missatges d'un lloc a l'altre. Jacob observava tot allò meravellat. Mai havia vist res semblant. Llavors, en el seu somni, va sentir la veu de Déu.
Déu li va dir:
—Jacob, no tingues por. Jo estic amb tu. Et cuidaré allà on vages. No t'abandonaré.
Aquelles paraules van omplir el seu cor de pau. De sobte, Jacob ja no se sentia tan sol. Va entendre que, encara que estava lluny de casa, Déu continuava al seu costat. Quan es va despertar, el sol començava a eixir. Jacob es va asseure i va mirar al seu voltant. El desert era el mateix. Les pedres eren les mateixes. Però ell havia canviat. Ara sabia una cosa molt important:
Déu estava amb ell.
Va agafar la pedra que havia utilitzat com a coixí i la va col·locar dreta com a record d'aquell moment especial.
I va dir:
—Realment Déu és en aquest lloc, i jo no ho sabia!
Des d'aquell dia, Jacob va continuar el seu camí amb més confiança i esperança. Els problemes no havien desaparegut de cop, però ja no els afrontava tot sol. Sabia que Déu caminava amb ell.
Què ens ensenya aquesta història?
L'escala de Jacob no era una escala normal. Era un signe que el cel i la terra estan units per l'amor de Déu. A vegades nosaltres també podem sentir-nos com Jacob: Quan tenim por.
Quan alguna cosa no ens ix bé. Quan discutim amb algú. Quan ens sentim sols o preocupats. Però Déu ens recorda el mateix que li va dir a Jacob: "Jo estic amb tu."
Potser no veurem una escala gegant ni àngels pujant i baixant, però Déu continua a prop de nosaltres. El trobem en la família, en els amics, en les persones que ens ajuden, en la pregària i en totes les coses bones que ens envolten.
Per això, quan tingues por o no sàpies què fer, recorda el somni de Jacob. Alça els ulls al cel i pensa: "Déu camina amb mi. No estic sol." I amb aquesta confiança, podràs continuar avançant com va fer Jacob.
Una vegada activat el cos i la ment, pugem a desdejunar. Al menjador les taules amanides i decorades amb garlandes de paper picat, paper típic mèxica, que es posa en celebracions.
Llet de vaca, llet d’avena, sucs, cereals, melmelada, galetes, pa en oli… tot una de delícies per agafar forces per afrontar el dia.
Una vegada desdejunats els grups es reparteixen en fer tasques comuns, piscina, o preparació de la vetllada, com sabeu a la piscina no van tots els grup junts perquè no hi caben. Hem de fer torns per poder anar.
En les tasques comuns, hi ha grups que es dediquen a la neteja de diferents parts de l’alberg i exteriors. Aprenent així a com es fa i poder fer-ho també a casa, qui no ho sàpiga ja, clar! En les tasques comuns també s’inclou el taller de cuina, que ha preparat Luis i duu a terme Amparo. Avui l’ha fet el grup groc. Han après a preparar guacamole i quesadilla. Quan tornen a casa, els hi pregunteu i que us ho facen a casa. Un altra tasca és tenyir-se la samarreta del campament del color del seu grup, avui ho ha fet el grup morat.
A les 13h ens hem reagrupat i hem decorat cada grup la seua bústia per poder-nos comunicar durant la colònia. Cada grup disposa de bústies on al resta de gent els hi pot posar cartes, missatges o regals. Totes les nits revisem les bústies.
En acabar hem dinat, avui puré de creïlla amb formatge gratinat i de segon estofat de titot amb carabassa, tomates, i ceba, amb espècies diverses. Els xiquets i xiquetes han dit que estava boníssim. De postres albercocs. I han gaudit d’una estona de temps lliure, per descansar, llegir, fer jocs de taula… etc. A les quatre i mitja hem començat la gran gimcana de bases Itzà, per descobrir i treballar moltes habilitats diferents.
Per berenar avui ens mengem el guacamole i les quesadilles que han fet en el taller de cuina. Després hem decorat dos piràmides Chichen Itzà de quatre pisos cadascuna. Cada grup ha aportat un pis de la piràmide. A la dutxa i a sopar. Avui hem sopat natxos amb guacamole, fajitas amb pollastre i verdures i de postres meló d’alger.
Hem baixat a la sala per retrobar-nos amb les nostres amigues: Perdudeta Jones (Zoe Pedrajas), Miss Finolis Safaris (Laia Ribera), Prudència Guardaclau (Zoe Soler) i Remedietes Mil Històries (Adriana) per a que ens conten quin grup i on anirem demà. I que vosaltres, fidels lectors haureu d’esperar a demà per saber-ho.
Avui però hem rebut la visita d’un viatger especial El Guardià de la meravella: Itzi, guerrer maia (que en veritat és el monitor Pere). Segons ell, les persones hem perdut la creativitat i l’originalitat necessàries per a construir una bona meravella.
Donem pas a la vetllada el grup blau. Han preparat un “pueblo duerme”, un joc. Però primer han buscat pels carrers dels voltants de l’alberg les cartes de les baralles per poder jugar, cada grup ha trobat una baralla de cartes. Les cartes han estat dissenyades pels monitors i les monitores de la colònia. Hem tornat a la sala comú on el grup blau ha explicat el joc amb un teatre, on cada membre del grup feia un personatge. Ara tenim un joc més per poder jugar durant la colònia.
En rogle cantarem les cançons de la nit i a dormir, i com diuen els mexicans, nos vamos jetear”
Bona nit famílies, una abraçada ben gran dels vostres fills i filles.
