ACTE IX
Escena 1: “L’alba a Agrabah”
Bon dia! Avui gaudirem de la darrera aventura pel sultanat d’Agrabah!
Emocionats esperant l’arribada dels itinerants, que vindran amb les catifes voladores amb rodes.
Sona per l’altaveu per despertar-nos: “Tot un món viu”, “Un amic com jo” i “Príncep Alí”. Totes i tots hem anat a terres de l’Aràbia més profunda.
Els grups encarregats del dia tornen a ser el grup granat amb els monis: Paula Peris, Samuel i Carla; i els xiquets i xiquetes: Aina, Blanca, Carlota, Dídac, Guillem, Laia B., Laia S., Lledó, Marc, Martí, Mateo, Noa F., Noa P. i Sergio.
I el grup morat, amb les monitores i monitor: Candela, Núria Chover i Jorge. I els xiquets i xiquetes: Àgueda, Alexis, Ana, Arnau, Carmen, Héctor, Joan V., Joel B., Lucas, Mar, Marc, Marcel i Núria.
Baixem a la gimnàstica i a la reflexió. Avui hem vist els valors de:
1. Ser humil i senzill
Jesús ens diu que ser humil és molt important. No cal ser ric ni famós per ser gran.
Exemple d’Aladí: Aladí viu al carrer, però ajuda uns xiquets famolencs compartint el seu pa. Dona tot allò que té. Pregunta: Si tinguéreu només una cosa per menjar... la compartiríeu?
2. Que l’amor de veritat no es compra
No cal fer-se el “millor” ni el “més important” perquè ens estimen. L’amor vertader valora qui som de veritat.
Exemple d’Aladí: Aladí creu que ha de fer-se passar per príncep per agradar a Jasmine. Però ella prefereix algú sincer i bo de cor.
Pregunta: Heu conegut alguna vegada algú que fingia ser diferent per agradar? I vosaltres, com sou de veritat?
3. Alliberar els altres
Fer el bé per algú altre és un dels gestos més bonics que podem fer.
Exemple d’Aladí: Al final, Aladí fa un desig molt especial: demana que el geni siga lliure!
Pensa en una persona que coneixes a qui podries ajudar. Què faries?
4. Ser sincers i no enganyar
La veritat ens fa lliures. Quan diem la veritat, no hem de fingir res.
Exemple d’Aladí: Aladí es fa passar per príncep, però al final reconeix que no cal fingir per ser estimat.
Cal que ens preguntem: Alguna vegada heu dit una mentida i després us heu sentit malament? I quan heu dit la veritat, com us heu sentit?
5. Compartir el que tenim
Encara que tinguem poc, podem compartir. Això ens fa molt grans als ulls de Déu.
Exemple d’Aladí: Aladí no té gairebé res... però reparteix el seu menjar amb qui en té menys.
Si avui tinguéreu tres coses bones, a qui li donaríeu una? (Pot ser un somriure, una ajuda, un entrepà...)
Anem a fer un exercici junts.
Digueu quin d’aquests tresors d’Aladí voleu tenir dins vostre: Dir sempre la veritat, ajudar els altres, ser vosaltres mateixos, compartir el que teniu o estimar de veritat. Podeu triar-los tots
Però sabeu una cosa? “Els tresors més grans no són dins una cova plena d’or... estan dins del nostre cor.
Avui abans de desdejunar han vingut a veure’ns la Mercè i companyia, per veure si algun dels tres desitjos que havien demanat a la llàntia màgica s’havien complert. I sorpresa! El director havia demanat de poder rebre la visita d’una amiga del nort, una tal Elsa… i endevineu que. Si! Ha vingut Elsa a fer-nos una visita i dedicar-nos la seua cançó: Let It Go.
Després de la inesperada visita pugem a desdejunar.
En acabar hem fet els serveis generals i hem preparat les maletes per marxar a casa. En un no res ja teniu als vostres xicotets i xicotetes amb vosaltres.
El grup roig ha fet galetes de mantega per berenar. I el grup groc ha fet el tint de samarretes, aprofitant els liles també per tenyir les seues.
Escena 2 “Un instant màgic de complicitat”
Esmorzem iogurts bebibles, iogurts i croissant.
I avui fem la dinàmica de l’abraçada de tota la colònia: Ens posem en un gran cercle i comença una persona en donar una abraçada al del costat i així segueix per totes i tots.
Paraules boniques, abraçades, les emocions flueixen i alguna llàgrima d’alegria i de pena ha caigut.
Amb el cor ben ple d’estima, marxem a dinar.
Avui dinem amanida, i els famosos canelons de Pili, fets mà, per les cuineres de la colònia: Pili, Lina i Eloisa. De postres meló i meló d’alger.
Els itinerants arriben en secret al poliesportiu del Poble. Els autobusos els han deixat al Ballestar i han vingut a peu a la Pobla de Benifassà. Els duem entrepans de pernil salat i tomata, i melons de postres, i dinen. Aprofiten per descansar un poc i preparar la vinguda a la colònia.
En colònia mentrestant hem preparat la rebuda dels itinerants a la zona de baix de l’alberg.
Escena 3 “Els vents Agrabah porten noves històries”
Avui per fi arriben els majors de l’AMUNT que després de tots estos dies per terres llunyanes per fi han arribat a La Pobla de Benifassà.
Sona “Oh! Benvinguts passeu passeu” i per fi apareixen pel camí els vostres infants els tres grups junts. Quines ganes de retrobar-nos, quines ganes de veure’ns. Germans corren entre la gent per abraçar-se, monitors que esperen a les amigues i els amics, fills i filles que busquen al pare o la mare, i sense poder evitar-ho els plors d’alegria i joia pel retrobament es fan palesos. Cantem, ballem tots i totes la coreo final amb la cançó dels Catarres “Rock and Roll”.
Itinerants marxen a descansar al poli, a dutxar-se o a la piscina.
La colònia aprofita i assaja la flashmob que hem preparat de resum de tots els musicals que hem visitat.
Escena 4 “La làmpada guarda els nostres desitjos”
Berenem les galetes de mantega que han fet al taller de cuina i anem a fer un temps de descans i reflexió. Tenen temps lliure per la xicalla. L’activitat de la vesprada es fer la reflexió final. Es reuneixen per grups i parlen del que han fet a la colònia.
A la dutxa i al sopar.
En la nostra darrera nit a l’Albert de la Font Lluny, sopem sopa i hamburgueses, i de postres làctics.
Escena 5 “Les mil i una històries d’Agrabah”
Arribem a la darrera nit. Colònia i campament celebrem la gran vetllada de l’AMUNT.
Els itinerants venen a l’alberg per fer una vetllada conjunta, que aquesta vegada ha estat organitzada pels granats i els morats.
Els nostres amics: Mercè, Lorca la porca, el director i l’actor francés s'acomiaden fins una altra vegada si tot va bé. Xiquets i xiquetes han gaudit de donar vida a la residència de l’art Amuntonat.
A continuació el grup morat han fet un mini teatre resum de tot el que ha passat durant el campament.
Donem pas als itis ens han cantat cançons que ens conten les aventures i desventures dels tres grups d’itinerants.
Un any més el somni de l’AMUNT ha arribat a la seua fi.
Ja ens direu que us conten els vostres tresors, o quantes hores dormen de seguit en arribar a casa. Si han fet amics i amigues, com s’han passat, què han après.
I no us estranye si els escolteu cantar, o els veieu ballar més de l’habitual.
Esperant que demà el temps ens respecte, i us permeta arribar a La Pobla i tornar a casa sans i estalvis.
És l'hora dels adéus
i ens hem de dir: Adéu-siau!
Germans, dem-nos les mans,
senyal d'amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau!
I ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.
No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant;
el cercle refarem
I fins potser serà més gran.
La llei que ens agermana,
ens fa més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons,
també ens fa ser més cristians.
FI DE L’ACTE IX
