Dilluns 11, dia del Teatre
I comencem la llarga travessia final. Amb il·lusió prenem forces amb una bona sessió de gimnàstica matinal. La reflexió de la pregària del matí rebla el clau gimnàstic dient que cal fer un esforç continuat per afrontar el teatre que ens pertoca representar en la vida. Cal somriure encara que per dins plorem. I si som creients, encara més. Cal una bona dosi gimnàstica perquè el nostre cos transparente l'amor que duem per dins.
Després dels treballs de la casa i la preparació de la cloenda final ens arriba la bona sessió de piscina que ens espera i ens torna nous per, a l'hora convinguda, dinar com cal, avui una bona amanida, uns millors espaguetis i un tros de coca de poma que han fet els nostres companys del grup taronja i que ens restauren les forces.
I és que cal seguir jugant fort, perquè està en joc la competició de futbol que dirigeix l'esforçat Miguel Angel. Avui s'han jugat les semifinals. Demà es jugarà la final entre Els Bonguis i Fa calor.
Després, els tallers de cada dia. I comencen a tenyir-se les samarretes dels colors de cada grup: roig, groc, taronja, verd, blau, marró, morat, granat i lila.
Després del berenar, el passeig pel boble, a comprar les cosetes que ahir no vam poder comprar. I enviar un record a la família que hem deixat a casa. Aprofitem que cada grup està sol amb els seus monitors i que ja estem a l'equador de la colònia per fer una reflexió sobre aquests dies de convivència. Les sensacions i les opinions són positives.
A la nit, al foc de campament, es representa una història de por. Els que no volen tindre malsons se'n van a jugar al poble. I la breu reflexió que acaba amb el Dia y noche de cada dia. I a descansar que ja toca.
