Dia dels treballadors d'emergències.
Ens ha despertat el so d'una sirena, com pertoca al dia d'avui.
Després de desdejunar hem fet les tasques de la casa rapidament perque teníem pressa d'eixir cap al riu.
La nostra bona amiga Sònia ha caigut al pati i s'ha partit una dent. Se n'ha anat cap a Castelló. Esperem que torne prompte.
El camí cap al Sargal ha estat més fàcil i més curt que el de la Vadina. El paratge és preciós, ample, amb molta ombra, fonts, moltes taules, però el riu no és tan profund com el de llucena i no ens podem tirar a l'aigua des de cap roca. De tota manera entrem tots a l'aigua, encara que està molt freda. Passem el matí feliços banyant-nos, agafant peixets, caragols, gambetes...
Dinem entrepans de pernil i melons boníssims.
Després de dinar montem una gimcana com si fórem professionals de les emergències.
De tornada al poble no ens podíem perdre la piscina, encara no estàvem prou arremullats.
Sopem i comencem la vetlada; cada grup fa una representació, guanyen els rojos i els granats, a la prova final queden campions els rogets.
Reflexió, Dia i noche i a dormir.
